Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Crònica del Racional
Historiografia catalana
Crònica de fets memorables generals i locals esdevinguts a la ciutat de Barcelona, escrita en llatí, i que abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda.
El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…
,
puntura
Diplomàtica i altres branques
Puntejat que hom feia als marges externs dels folis amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicaven la distància de les línies d’escriptura a traçar després amb el punxó.
De Poenitentia i Libri Synonimorum et Soliloquiorum, de sant Isidor
Art romànic
Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5…
Mare de Déu de l’Esperança de Claret, abans Santa Maria (Tremp)
Art romànic
Situació Finestra situada al mur de migdia, un dels pocs elements marcadament romànics que resten d’aquesta abandonada església ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Claret és situada al centre de l’abandonat poble de Claret, a uns 6 km de Tremp per la carretera de Fígols de la Conca Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 L’itinerari per a arribar a Claret és el mateix assenyalat en la monografia anterior JAA Història Tot i que el lloc de Claret és esmentat entre els anys 1099 i 1100, l’església parroquial de Santa Maria de Claret no apareix en la documentació fins l’any 1314, que…
Sant Pere d’Aransís (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Església, molt transformada, que té com a característica d’època romànica un fris continu d’arcuacions sota el ràfec a la façana de migdia ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és al nucli urbà del poble d’Aransís, a l’extrem sud Mapa 33-12290 Situació 31TCG310616 Per a anar a Aransís cal agafar una carretera de 7 km que surt de la que va de Tremp a Sant Salvador de Toló JAA Història El lloc d’Aransís, des del segle XIV fins a la fi de les senyories, estigué vinculat a la baronia d’Orcau Així, en el fogatjament de 1365-70 era d’A d’Orcau, al segle XVII consta com del…
Sant Pere de Boldís Jussà (Lladorre)
Art romànic
Situació Capella d’extrema senzillesa situada a ponent del poble de Boldís Jussà J Tous L’abandonada capella de Sant Pere de Boldís Jussà és a uns 200 m a ponent del poble de Boldís Jussà Mapa 34-9 182 Situació 31TCH577196 S’arriba al llogaret de Boldís Jussà per una pista que surt de Lladorre JAA Història Malgrat que la capella de Sant Pere és un edifici de factura alt-medieval, la primera menció que en tenim és de l’any 1904, en el Plan Parroquial del Obispado de Urgel , que inclou, dins la parròquia de Sant Pere de Boldís Jussà, la capella de Sant Pere apòstol Aquesta duplicitat d’…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
Santa Maria de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
Situació Mur de migdia amb una porta paredada, únic element que es conserva de la construcció romànica ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Vilamitjana, situada a uns 5 km de Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG282685 Història Les primeres notícies del lloc de Vilamitjana corresponen als anys 1055 i 1172 Des dels segles XII i XIII Vilamitjana apareix com a domini del bisbe d’Urgell, i com a tal consta l’any 1358 —en què tenia catorze focs— el 1428, al segle XVII —en què era inclosa a la sotsvegueria de Pallars— i el 1831, a la fi de les…
Sant Esteve de Sorre (Sort)
Art romànic
Situació Fragment de mur romànic amb la porta original tapiada, un dels elements que indiquen l’antiguitat d’aquest edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és al centre del poble de Sorre, situat entre Sort i Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH437019 Història El lloc d’ Assor , que podem identificar amb Sorre, apareix en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell De la seva església parroquial dedicada a sant Esteve no coneixem documentació anterior a la visita que realitzaren els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, en el seu recorregut per les…
Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, molt transformada, però que encara presenta elements romànics ECSA - JA Adell L’església de la Candelera és la parroquial del poble d’Enviny, que és a 7 km de Sort El temple és situat fora del nucli urbà, al sud JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG440962 Història El lloc d’Enviny s’ha identificat amb el topònim Invicinio que apareix en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, bé que la primera referència segura de la vila Invicinio és del voltant del 970 El primer esment d’una possible estructura religiosa a Enviny data de l’any 1017,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina