Resultats de la cerca

Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est d’Aragó i el…

Té com a fins l’elevació del rendiment sostenible de les explotacions agrícoles, forestals i pesqueres, així com del nivell de vida, fonamentalment en relació amb l’alimentació dels estats membres Les seves activitats es poden classificar en dues categories el programa ordinari, que inclou les operacions internes, i el programa de camp, que executa les estratègies de desenvolupament de l’organització i facilita assistència als governs i a les comunitats rurals Més del 60% del finançament del programa de camp procedeix de fons nacionals, mentre que el programa de les Nacions…

L’empremta desigual de les velles i les noves colonitzacions Els problemes ambientals que afecten les selves temperades són molt similars en tot el domini del bioma, bé que els diferents estadis de desenvolupament impliquen una variació radical de l’escala temporal En conjunt, la contaminació és baixa, a excepció d’algunes regions de la Xina, el Japó i els Estats Units A causa de la gran uniformitat de les condicions en els diferents àmbits del bioma, algunes espècies clau, com la canya de sucre, l’arròs, les ovelles i els pins, s’han establert arreu, ocupant antigues àrees forestals En les…

Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del Carrascar…

Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus avellana a…

Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de…

Les hamamèlides són predominantment llenyoses i anemòfiles, sovint amb flors unisexuals El roure cerrioide Quercus cerrioides és un representant típic de les hamamèlides més comunes un arbre anemòfil, amb les flors agrupades en aments Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse relativament uniforme, que representa una línia d’angiospermes especialitzades en la pollinització anemòfila Per bé que en algunes famílies d’hamamèlides dominen les herbes, preponderen en general les formes llenyoses, amb els teixits conductors força evolucionats són molt sovint arbres forestals de…

El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era…

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…