Resultats de la cerca
Es mostren 1459 resultats
les Gunyoles

Torre de les Gunyoles (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), al S d’Avinyó Nou.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Esmentat des del segle X, al segle XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell
revellí
Construcció i obres públiques
Obra de fortificació separada de la principal per a defensa dels baluards, muralles, etc.
gola
Militar
Línia recta que antigament unia els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.
Montfalcó Murallat

Vista del poble de Montfalcó Murallat (les Oluges)
© Xavier Varela
Poble
Poble (601 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, de poblament principalment disseminat.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona
Casa forta de Miravet (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta antiga fortalesa, en la qual s’aprecia una clara influència en la seva estructura del proper castell de Mur ECSA - J Bolòs Fortificació mig arruïnada situada uns centenars de metres més amunt del castell de Mur Des d’aquesta casa forta veiem el castell i tot un sector de la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-12290 Situació 31TCG217643 Seguint la pista que porta al castell de Mur, passat un dels darrers revolts abans d’arribar al castell, surt a mà esquerra un camí carreter, molt dolent, que passa per sota del castell per la banda oest i s’enfila fins a…
Absalon
Història
Prelat i home d’estat danès.
Fou el principal ajudant del rei Valdemar el Gran en l’obra de redreçament de Dinamarca La seva activitat es dirigí sobretot a la fortificació de costes i a sotmetre o convertir els eslaus occidentals També intentà de neutralitzar la influència alemanya procurant d’introduir la francesa
La Roca d’Aguilar (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es va dur a…
Castell de Banyoles o del Castellet de Banyoles (Tivissa)
Art romànic
Situació Mur del sector oriental, on es veu el basament fet amb pedres i les diferents tapiades ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació anomenada el Castellet de Banyoles són situades a l’extrem sud-oest del clos del vilatge ibèric de Banyoles És a la punta d’un serrat que arriba fins al damunt de la riba esquerra del riu Ebre Hi havia una bona relació visual amb els castells de Miravet i de Móra Mapa 32-18 471 Situació 31TCF038484 Si seguim la carretera nova que va de Tivissa cap a Móra d’Ebre C-233, a uns 4 km de la primera població, en un petit revolt, surt a mà esquerra un camí que,…
Felip Antoni Gavilà
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura
Castell de Salimans (Noedes)
Art romànic
Antiga fortalesa situada al cim d’una agulla rocallosa anomenada la roca de Salimans, al sud del veïnat de Montellà, de la qual no resten vestigis L’existència d’aquesta fortificació s’entreveu per les referències a ipsa rocha de Sexman 1082-95, 1162-96 i a les rupes castri de Sayman 1412
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina