Situació
Vista aèria del turó de Grialó amb les restes del castell i de l’església, separats per una torre d’alta tensió que en desfigura el conjunt.
ECSA - M. Catalán
Castell situat al cim d’un petit turó, a l’extrem de l’altiplà de la Força. S’albira, a sota, el poblet de Colldelrat i una bona panoràmica sobre la vall del Segre. Al costat del castell hi ha l’església de Sant Miquel de Grialó i una torre d’alta tensió, que desfigura el conjunt.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG430407.
Des de la carretera que uneix Ponts amb Artesa de Segre (C-1 313), hem d’agafar per la dreta la pista que va al poblet de la Força, que hem de travessar i seguir cap a ponent. Quan arribem al final del camí, travessarem uns camps i seguirem un caminet que ens hi menarà. També hi podem pujar pel poble de Colldelrat; el camí és, però, molt més costerut. (JBM-MGF)
Història
La primera notícia d’aquest castell, l’ofereix l’acta de venda del castell d’Artesa per part del comte Ermengol II a Arnau Mir de Tost l’any 1039. Concretament, en les afrontacions que s’ofereixen del castell d’Artesa es llegeix: “...a parte orientis ad ipso cinglo qui est ad ipsa Petrosa sive ad ipso termino de kastro Grazilo, ubi sunt ipsas cruces qui fuerunt factas pro termino infra predicto kastro Grazilo et Artesa...”.
El castell de Grialó era comprès dins el terme del castell de Montmagastre i cal pensar que actuava de fortalesa secundària d’aquest. (FFLI)
Castell
Aquesta agulla, que en un altre temps havia estat una de les torres del castell, és l’element més vistent avui d’aquesta fortalesa.
ECSA - J. Bolòs
Actualment, veiem a l’indret del Grialó, d’una banda, un conjunt de restes d’una fortificació, que sembla que tenia un caràcter unitari, i, de l’altra, dues cisternes o aljubs (o potser trulls per a premsar raïm); a part, hem d’esmentar l’existència d’una església romànica dedicada a sant Miquel.
En principi, cal pensar que era un castell que s’estenia longitudinalment al cim del turó, amb una llargada d’uns 21 m. L’amplada no sembla, per contra, que fos de més de 7, 5 m. En l’actualitat, d’aquesta fortificació veiem, sobretot, un cos oriental força alt, segurament una torre, un mur central que fa angle, molt gruixut, i una paret situada a l’extrem occidental.
L’element més vistent és una espècie de torre, de la qual s’han conservat dos costats (l’est i el nord). Les parets tenen un gruix de només uns 80 cm i una alçada d’uns 9 m. La façana est ara només fa, a l’exterior, 4, 6 m; segurament feia uns 5, 5 m de llarg. Sembla que hi havia sengles espitlleres en cadascuna de les parets. Un element que convé subratllar és la diferència de tipus d’aparell que hi ha entre la cara exterior i la interior del mur. La cara exterior d’aquest edifici, fins al cim, és feta amb carreus força grossos (30 cm d’alt per 50 cm de llarg, per exemple), escairats i amb coixinet. Les pedres treballades hi són ben arrenglerades i ben escairades. Fins i tot, alguna vegada calgué fer un galze en alguns dels angles dels carreus per a anivellar la filada. A la cara de dins del mur, per contra, trobem un aparell molt més irregular. En aquesta cara interior, les pedres, tot i ésser ben arrenglerades, són de mides diverses i molt poc treballades. El morter que uneix les pedres és fet amb guix triturat.
Al centre de la fortificació hi ha un mur força gruixut, de 140 cm, la qual cosa fa pensar que hi havia una paret força alta; actualment només se’n conserven pocs pams. La paret més occidental té una longitud de 7 m i una alçada de 3 m. És feta amb uns carreus també encoixinats.
A llevant de la fortificació hi ha un vall. Més enllà hi ha un possible aljub o trull tot ell excavat a la roca. Té una planta trapezial. Els costats llargs fan uns 3, 4 m i els curts fan 2, 4 i 3, 3 m. Té una profunditat d’almenys 1 m. Al seu costat hi ha un altre petit dipòsit també cavat a la roca que fa 1 m de llarg per 40 cm d’ample, el qual, al seu torn, també té un forat a la part baixa, que comunica amb l’exterior. Al voltant, en especial a la banda de migjorn, encara veiem un replà, que potser feia de base d’un muret o d’unes fustes. Les característiques d’aquesta cisterna —o potser un trull per al vi— són molt semblants, per exemple, a les del que trobem a prop del castell de Rialb o Sòls de Riu; també s’assembla al que hi ha al costat de l’antiga fortificació de la Serra del Castellar i als trobats al jaciment de Flix, en aquesta mateixa comarca.
Al sud de la fortificació hi ha un altre aljub, amb unes mides semblants (uns 350 cm de llarg per uns 190-290 cm d’ample). En part és cavat a la roca (uns 80 cm) i en part (uns 120 cm) és fet amb carreus grans i ben escairats (25 cm per 70 cm). Al costat est encara veiem dues mènsules, situades segurament on hi havia l’entrada. En l’actualitat, la part sud de la roca on es buidà aquesta possible cisterna s’ha esberlat i ha caigut.
Classificar i datar aquesta fortificació és molt difícil. Hi ha uns quants elements, com poden ésser les formes i les mides dels carreus exteriors, en contrast amb la forma irregular de l’aparell interior, el tipus de morter, etc., que fan que difícilment puguem considerar que aquesta construcció fou feta als segles XI o XII. Si excloem aquesta possibilitat, en principi hauríem de concloure que ha d’ésser una construcció molt més tardana, dels segles XIII o XIV (fet que permetria de justificar l’encoixinat dels carreus). No volem pas, però, rebutjar totalment la possibilitat de pensar que fos una construcció més antiga, musulmana, fet que potser permetria també de comprendre les característiques del tipus d’aparell constructiu, tenint present que l’encoixinat existia, així mateix, en l’arquitectura andalusina (per exemple a Balaguer). De fet, l’existència ja l’any 1039 d’un esment del castell de Grialó confirma més aviat aquesta segona hipòtesi. (JBM-MGF)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 6, pàgs. 328-319
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 454-457
- Buron, 1989, pàg. 176