Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Göttingen amb Rudolf Gerber i a la de Friburg amb Wilibald Gurlitt Es doctarà a Göttingen el 1953 amb una tesi sobre les misses de Josquin Des Prés Entre el 1950 i el 1958 treballà en tasques relacionades amb la producció teatral al Teatre Alemany de Göttingen i del 1960 al 1962 ho feu com a editor i crític musical del "Stuttgarter Zeitung" El 1966 obtingué la plaça de professor a la Universitat de Kiel amb un treball sobre el desenvolupament de la tonalitat harmònica Després d’una breu estada a la Universitat de Saarbrücken esdevingué professor d’història de la…

Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es lliurà d’una…

Deixeble de F Page a la Universitat de Victoria, estudià amb O Messiaen al Conservatori de París 1963-64 i amb BA Zimmermann i H Eimert a la Hochschule für Musik de Colònia De nou a Nova Zelanda s’inicià com a compositor de bandes sonores, i posteriorment s’interessà per la música electrònica El 1969 es traslladà a Anglaterra, on s’ha especialitzat com a crític i estudiós de la relació entre música, tecnologia, filosofia i ciència Ha impartit classes a la Universitat de Surrey, i el 1997 fou nomenat professor del Savannah College of Art and Design de Geòrgia, als Estats Units En la seva obra…

Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik i a l’…

Inicià la seva formació musical a la Hochschule für Musik de Berlín Estudià també viola a l’Acadèmia d’Orquestra de la Fundació Karajan de Berlín i direcció d’orquestra i composició amb mestres particulars A divuit anys començà a exercir de repetidor a Berlín, Karlsruhe i Hannover, i fou cridat per Karajan com a assistent seu a Berlín i al Festival de Salzburg També fou assistent de D Barenboim a Berlín, París i al Festival de Bayreuth, fins que el 1985 assumí la titularitat de les òperes de Reno i Düsseldorf Entre el 1988 i el 1992 fou director musical de l’Òpera de Nuremberg Des de la…

Entre el 1906 i el 1910 fou alumne d’A Schönberg, el qual, malgrat que n’apreciava molt el talent, no hi veié les condicions perquè esdevingués compositor En acabar els estudis, Stein treballà com a corepetidor en teatres d’òpera, i entre el 1920 i el 1923 fou responsable de les interpretacions de la Verein für musikalische Privataufführungen 'Societat Privada de Concerts' Del 1924 al 1930 fou l’editor de la revista musical "Pult und Takstock" 'Faristol i batuta', i també treballà a la Universal Edition, a Viena, fins a l’annexió d’Àustria per Alemanya Emigrat a Anglaterra el 1938, treballà a…

Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país 1965 Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M Ravel L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de WA Mozart, interpretà la integral…

La legislació sanciona els traficants o venedors que tenen mesures o pesos disposats amb artifici per defraudar o que negocien en substàncies que no tinguin el pes corresponent Als Països Catalans cada localitat important, mercat, terme baronial o comarca tenia els seus pesos i mesures especials A la cort de Montsó del 1585, Felip II disposà en constitució que el Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya adoptessin els pesos i mesures de la ciutat de Barcelona, revocant tots els privilegis i costums contraris, tant en llocs reials com baronials De fet la constitució només fou aplicada quant…

Estudià amb A Klasse a Buenos Aires 1919 i 1926 i posteriorment es traslladà a Berlín, on es perfeccionà amb Rudolph Deman i Carl Flesch A disset anys fou convidat a tocar amb la Filharmònica de Berlín El 1932 rebé el primer premi del Concurs de Viena, i el 1937, el primer premi del Concurs Ysaÿe La seva carrera de solista el portà a fer gires per tot el món Alternà aquesta activitat amb l’ensenyament, primer a Nova York 1944-56 i posteriorment a la Musikhoschule de Viena 1956-64, la Hoschchule für Musik de Stuttgart 1964-75 i a la de Zuric 1975-84 Fou distingit amb diverses condecoracions,…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E Fischer o el…