Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
Israel/Palestina 2014
Estat
A principi de gener, l’exprimer ministre Ariel Sharon va morir a Tel-Aviv a 85 anys, després d’haver estat els darrers vuit en coma induït a causa d’una hemorràgia cerebral Sharon va enrolar-se a 17 anys a la Haganà, l’exèrcit clandestí de jueus de Palestina, i va adquirir experiència militar en les guerres araboisraelianes del 1948, el 1967 i el 1973 Va iniciar la carrera política l’any 1973, quan va fundar, amb Menahem Begin, el partit Likud, conservador, que va guanyar les eleccions legislatives l’any 1977 El 1982 va accedir a la cartera de Defensa i va ser l’artífex de la invasió…
vacunar
Acció d’aplicar amb finalitat profilàctica o terapèutica vacunes preparades amb gèrmens vius, atenuats o morts o amb llurs productes, els quals provoquen immunitat activa i específica contra determinades infeccions futures o acabades d’adquirir, provocades pels mateixos agents o per altres de molt semblants.
Deep Space
Astronàutica
Nom amb que són coneguts dos satèl·lits del programa New Millenium de la NASA (llançats a l'espai el 1998 i el 1999, respectivament), dissenyats específicament per provar les noves tecnologies necessàries en futures missions d’exploració de l’espai i de la Terra.
Ray Douglas Bradbury
Literatura
Novel·lista nord-americà de ciència-ficció.
Biografia Nascut en una família de pocs recursos que el 1934 emigrà a Los Angeles, de molt jove se sentí atret per la literatura i el cinema Decidit a convertir-se en escriptor, descartà la formació universitària i, aconsellat per alguns mentors, començà a escriure poemes, narracions i teatre El 1938 publicà la seva primera narració en una revista i des del 1942 es dedicà exclusivament a escriure El 1947 publicà el primer llibre de narracions, Dark Carnival , i el 1950, The Martian Chronicles , que el convertí en un dels autors dels gèneres esmentats més populars Escriví també guions per al…
Desenvolupament de la dentició
El desenvolupament de les dents s’inicia durant la gestació, amb la formació, cap al final del segon mes, de quatre bandes de teixit diferenciat, denominades làmines dentàries , localitzades a cada un dels costats d’ambdós ossos maxillars En cadascuna d’aquestes làmines es formen cinc protrusions, de les quals derivaran les futures dents temporals , que seran les primeres a aparèixer-hi A partir del quart més de gestació s’inicia, des de la làmina dental, la formació d’una altra sèrie de protrusions, que es completarà en els primers mesos de vida, i de les quals derivaran les…
basílica de la Sagrada Família

La basílica, en construcció (2019)
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
filosofia francesa
Filosofia
Filosofia desenvolupada dins l’àmbit cultural francès a partir del s. XVII i, més concretament, de R. Descartes (1596-1650).
Amb aquest, en efecte, hom considera que neixen la filosofia moderna i el racionalisme, doctrina que tingué assenyalats representants a França, com N de Malebranche 1638-1715 i B Pascal 1623-62, el qual intentà d’harmonitzar el racionalisme cartesià amb la fe Descartes edificà sobre la raó una metafísica que proporcionà els trets característics a les posteriors metafísiques de la filosofia moderna, i àdhuc el materialisme del s XVIII en fou influït Durant la Illustració la filosofia francesa es caracteritzà per la desconfiança envers els grans sistemes precedents i per un optimisme en el…
amazic | amaziga
Els amazics del Marroc viuen a la zona de les muntanyes i constitueixen el 30% de la població
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des de l’oasi de Sīwa, a Egipte, fins a l’Atlàntic, i des de la costa mediterrània fins a Hombori, al sud del Níger.
La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Castell del Codony (Perafort)
Art romànic
Les primeres referències que verifiquen l’existència del castell del Codony són testimoniades arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1175, i que fou ratificada per aquests darrers, el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony També n’hi ha notícia en el testament de Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, atorgat al juliol del 1205 en aquest el testamentari conferí al seu fill el castrum de Codonno junt amb d’altres castells L’esment d’aquest castell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina