Resultats de la cerca

La major part de la seva carrera esportiva transcorregué al Club Natació Banyoles Guanyà nombrosos Campionats d’Espanya en diverses especialitats en dos amb timoner 1977, 1980-83, dos sense timoner 1990, quatre amb timoner 1979, 1991, vuit amb timoner 1977, 1978, 1979, 1981-84, 1990, 1991, scull 1978, doble scull 1986, 1987, 1988, 1990 i quatre scull 1986, 1987, 1988 En l’àmbit internacional disputà tots els mundials entre el 1977 i el 1987 i aconseguí dues medalles d’or en les Copes d’Europa en vuit amb timoner 1978 i quatre amb timoner 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los…

S’inicià al Rugby Club l’Hospitalet, on jugà dues temporades a la divisió d’honor i la resta a la divisió d’honor B, i arribà a ser el capità de l’equip Marxà a Nova Zelanda, on jugà i entrenà en diferents equips locals Fou quinze vegades internacional amb la selecció espanyola 2002-04 i també jugà amb la catalana

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada 1944, 1945 i de pentatló 1944 Fou campió d’Espanya de salt de llargada 1945 i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità 1946-56 Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona 1958, i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant els anys…

Soci del Club Tennis de la Salut, formà part de la junta del club a la dècada de 1970 Fou vocal 1980-84, vicepresident esportiu i primer vicepresident, 1984-98 de la Federació Catalana de Tennis

Davanter centre, milità en el Reial Club Deportiu Espanyol 1952-56 procedent del Deportivo de la Corunya i la Universidad Católica de Xile Disputà 29 partits de Lliga i marcà 9 gols amb l’equip blanc-i-blau

S’inicià com a nedador, però a partir de la dècada dels setanta es decantà pel salvament i el socorrisme Després de deu anys competint a l’Agrupació Esportiva Sarrià, des del 1981 es dedicà a la docència Com a tècnic, dirigí diferents cursos de formació per a la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme FCSS fins el 1991 Des de llavors passà al Departament d’Ensenyament, dins el programa d’Activitats Físiques Esportives Com a directiu, fou membre de l’assemblea de la FCSS a la federació espanyola 1980-88 El 1988 fou distingit per aquesta darrera federació amb la medalla de bronze

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

En la seva joventut conreà el gallec, i el seu poema A Alborada 1828 és considerat el punt de partença del Rexurdimento literari gallec del s XIX Hom li atribueix també un poema llarg en gallec Egloga de Belmiro e Benigno , compost abans del 1832, any que Pastor Díaz es vinculà a la vida literària i política de Madrid En castellà escriví una novella d’ambient gallec De Villahermosa a la China 1858 i poemes com La mariposa negra, A la luna i A la muerte, d’un Romanticisme d’arrel germànica

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la Hispanic Society de…

Separat de l’exèrcit per les seves idees republicanes 1877, hi fou readmès i passà a la reserva 1883 D’acord amb Ruiz Zorrilla, es revoltà a Madrid a favor de la República 1886 però, un cop fracassada la insurrecció i abandonat pels seus soldats, fou empresonat i condemnat a mort Indultat, fou deportat a Fernando Poo i, més tard, a Melilla