Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània

Nebot de Jeroni Mateu, vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1569 Participà activament en les dissensions internes del monestir, motivades per les diferències entre monjos catalans i castellans Deportat a Nàpols per Felip II de Castella, aconseguí d’evadir-se de la presó i refugiar-se a Montecassino, on fou predicador i escriví diversos opuscles De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi ecclesia 1607 i Chronicon monasterii Cassinensis a Leone Ostiensi conscriptum 1616 Fou nomenat abat de San Salvatore de Castellis per Pau V 1610

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls molt petits, d’hàbit tabular o romboèdric, en què són freqüents les macles de penetració El color és variable segons les impureses, però domina el vermellós Té duresa 2-2,5 i pes específic 8,090 Es troba en filons, disseminat o en masses irregulars, associat a mercuri natiu, pirita, realgar, etc Hom l’explota, com a mena de mercuri metàllic, en els gresos d’Almadén Ciudad Real, als EUA, a l’URSS Ural, al Japó, a Itàlia, etc

Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

El 1509 rebé l’hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l’abat Cisneros Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d’on fou vicari i sotsprior Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David —redactada a Sant Pau del Camp—, traducció parafrasejada dels Salms , en castellà, amb el text llatí i breus comentaris reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548

Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci Estudià a París Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat