Resultats de la cerca

Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en Massagran ,…

La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou elegit membre…

Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria  Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i  Richelieu 1967 Com a catalanòfil…

Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo , i Prometeu…

La complexitat de la seva personalitat passà del socialisme militant a actituds francament feixistoides es reflecteix en la seva obra En el primer llibre de poemes, Las montañas del oro 1897, hom pot apreciar la influència de Victor Hugo Los crepúsculos del jardín 1905 i Lunario sentimental 1909 encara són aproximacions al Lugones autèntic, que començà a trobar-se amb ell mateix a les Odas seculares 1910 i aconseguí la plenitud amb els Poemas solariegos 1927, on el poeta assoleix l’equilibri necessari per a configurar la descripció prescindint del que manifestament sigui propi de “l’ofici…

La caseria de Queràs és situada prop de la carretera que uneix Tarroja de Segarra amb Sant Ramon, al nord del terme de Cervera D’aquest indret s’han localitzat escasses referències documentals, tot i que les sevesvicissituds històriques anaren unides al del veí llogaret de Tudela El seu castell és esmentat l’any 1045 en una escriptura per la qual Guillem, fill d’Elomar, donà el castell del Llor a la seva esposa Ingilberga i a llur fill Hugó aquesta fortalesa incloïa dins el seu terme altres castells, entre els quals hi havia el de Queràs Segons indiquen els fogatjaments dels anys…

Les diverses aventures que corre Apolloni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del segle X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan segle XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del segle XIV, etc Reaparegué en obres com el Patrañuelo 1567, de Joan de Timoneda, Pericles 1609, de WShakespeare, etc, i el personatge de Tarsiana, la…

Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país 1965 Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M Ravel L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de WA Mozart, interpretà la integral…

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí fins el 1972, i…

Vida Destacada figura del món teatral, fou deixeble d’Adrià Gual El 1909 s’establí a l’Argentina i fou crític teatral del diari "La Prensa" Fundà el Conservatorio de Arte Escénico, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí Fou mestre, entre altres, dels notables intèrprets Alfredo Alcón i María Rosa Gallo Ocasionalment dirigí cinema el film mut escrit, interpretat i realitzat per ell mateix, Carlitos en Buenos Aires El 1941 rodà Locos de verano , amb Carlos Hugo Christensen, sobre un text clàssic del teatre argentí de Gregorio de Laferrere El 1959 escriví i dirigí…