Resultats de la cerca

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…

Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica excavacions…

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno  1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter descriptiu i…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en dirigí també…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…

Vida i obra Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta…

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…

Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988 Publicà…