Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura…
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
peròxid
Química
Cadascun dels composts que contenen el grup -O-O-, en el qual cada àtom d’oxigen presenta un nombre d’oxidació de -1.
Poden ésser considerats formalment com a derivats del peròxid d'hidrogen H-O-O-H, en el qual un o ambdós àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups orgànics o inorgànics Entre els peròxids inorgànics, tenen una gran importància els dels metalls alcalins i alcalinoterris, els quals són de tipus iònic, presenten un fort caràcter oxidant, i són emprats com a desinfectants, blanquejants i en les indústries farmacèutiques i en cosmètica Hom els obté generalment per calefacció dels metalls o llurs òxids, en l’aire Entre els peròxids orgànics, cal distingir els de fórmula general R-O-O-H o…
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma…
Just Cabot i Ribot
Literatura catalana
Periodisme
Periodista, escriptor i traductor.
Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de La Publicitat des del 1929 i director del setmanari Mirador 1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…
,
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima…
Ildefons Sunyol i Casanovas

Ildefons Sunyol i Casanovas
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Acabà els seus estudis de dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb el nucli republicà possibilista de l’Ateneu Barcelonès El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 de la Lliga Regionalista Regidor, elegit pel novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, produïda arran de l’actitud presa per FCambó davant la visita del rei a Barcelona Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política fou un dels iniciadors d' El Poble Català novembre del 1904, actuà destacadament el 1905 en la comissió de…
actualitats
Cinematografia
Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.
Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc—, amb una…
Joan Berchmans Vallet de Goytisolo
Dret
Jurista.
Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965 A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació 1987, destacà com a estudiós del dret Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña , entorn de l’…
Raymond Carr

Raymond Carr
Historiografia
Historiador britànic, especialitzat en història espanyola i llatinoamericana, de nom complet Raymond Albert Maillard Carr.
Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas , John H Elliott i Paul…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina