Resultats de la cerca

Està dividida en dos estats la República Democràtica Popular de Corea i la República de Corea Música culta La introducció de la música occidental a Corea data dels anys quaranta del segle XX, i es feu a través dels balls de moda d’aquella època Els colonitzadors japonesos, més en contacte amb Europa i els Estats Units, tingueren un paper molt important a l’hora de fer arribar la música d’Occident al poble coreà També els músics occidentals anaren fins a Corea per donar a conèixer la seva música Hi ha constància, per exemple, de l’actuació d’un grup d’artistes russos a Seül a la primeria dels…

Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990,  Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000, Cultura…

Sorgit a Liverpool, on eren nascuts els membres de la banda, amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan El primer disc del grup com a The Beatles data del 1962 Llurs composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l’harmonia Considerats el grup més important i influent de tota la música pop , foren els iniciadors del fenomen beat Partint de la base rítmica del rock , llurs melodies seguiren una evolució constant, amb influències del rhythm-and-blues , del rock i del blues progressiu A aquesta primera etapa corresponen Please, Please Me…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona També és…

Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…

Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…

Vida i obra Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué la menció d’honor en harmonia i fuga, i el premi d’honor de grau superior de composició i instrumentació Amplià estudis amb Josep Soler, Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter Fou professor dels conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa, de l’Escola de tècnics de l’espectacle de l’Institut del Teatre i del Conservatori Municipal de Barcelona, d'on fou director juliol de 2008 - febrer de 2019 La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra fins la música…

Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11 d’abril…

De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al  Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…