Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
quart de to
Música
Subunitat musical que serveix per a mesurar els intervals de l’octava.
Rebia el nom de diesi en la teoria musical grega El compositor txec Alois Hába establí 1925 la divisió del temperament en vint-i-quatre quarts de to es 2 = 1,4142
Hemony
Música
Família de fonedors de campanes i carillons neerlandesa d’origen lorenès, en la qual sobresortiren Frans (1609-1667) i Pieter (1619-1680), nascuts a Lévecourt, Lorena, i morts a Amsterdam.
Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres octaves La qualitat sonora de…
efecte Gunn
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1963 pel físic J.B. Gunn, en els semiconductors del grup III-V com l’arsenur de gal·li i el fosfur de gal·li de tipus n.
En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un pic de…
mutació
Música
En el sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo, canvi d’hexacord que implicava donar uns altres noms sil·làbics (ut, re, mi, fa, sol, la) a les notes.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per…
bugada
Llar
Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’eixugar-la Posteriorment, en…
Precambrià

Gràfic del Precambrià
© Fototeca.cat
Geologia
Terme usat per a significar els temps geològics anteriors al Fanerozoic, per consegüent, immediatament anteriors al sistema o període cambrià.
Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el cor dels continents, o…
vocodificador
Electrònica i informàtica
Codificador de la veu humana.
La finalitat d’un vocòder és poder emmagatzemar o transmetre digitalment la veu humana amb menys bits dels que serien necessaris si en fes un simple procés de mostreig Són codificadors específics per a la veu, i no s’utilitzen per a la música, que ja té altres tipus de codificadors MP3 En la implementació d’un vocòder hi ha dues fases la d’anàlisi de la veu, en què s’extreuen unes característiques paràmetres que són les que permeten transmetre o emmagatzemar la veu de forma més eficient que si es fes directament a partir de les mostres del senyal vocal, i la de síntesi, que permet reproduir…
cronotró
Electrònica i informàtica
Aparell electrònic per a mesurar intervals de temps molt petits entre dos esdeveniments.
Cadascun dels esdeveniments comanda un impuls que és enviat a través d’una línia de transmissió partint de cadascun dels extrems el punt de la línia on se superposen els impulsos permet de determinar l’interval de temps
carta del temps

Exemple de mapa del temps de superfície
Meteorologia
Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.
Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un cert estat físicament…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina