Resultats de la cerca

Durant el període 1754-57 tocà en l’orquestra del príncep bisbe de Breslau, i el 1761 treballà per a la cort ducal a Plön, a Holstein En passar el ducat a la corona danesa, Hartmann es traslladà a Copenhaguen, on treballà del 1762 al 1764, i on s’establí definitivament el 1766 com a membre de la capella reial posteriorment fou violinista de la cort 1767 i director musical 1768 La majoria de la seva música desaparegué en un incendi el 1794 Els seus singspiele són significatius per l’originalitat del llenguatge -mostra d’un Romanticisme primerenc, que rebutja l’estil italià d’òpera a favor d’…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec que ocupà fins…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…

Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres…

Entre el 1674 i el 1682 estudià amb JB Lully a París El 1690 obtingué el seu primer lloc important a l’òpera de la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel i el 1694 passà a l’Òpera d’Hamburg Dos anys després formà la seva pròpia companyia d’òpera i inicià una sèrie de gires per terres germàniques En 1697-98 actuà a Nuremberg, Augsburg, Stuttgart i Munic El 1700 fou nomenat director musical a la cort de Stuttgart L’any següent viatjà a Itàlia amb el propòsit de contractar músics per a la cort Certes desavinences amb els músics italians i amb membres de les autoritats eclesiàstiques afavoriren l’…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu…

Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…

Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de Loiola Kapsberger…

Estudià lleis a la Universitat de Frankfurt de l’Oder i viatjà a Breslau, on cursà els seus estudis musicals sota la direcció dels músics locals El 1736 formà part, com a violista baix, de l’orquestra del príncep hereu de Prússia, el futur Frederic el Gran Prengué part activa en l’organització musical d’actes socials i les seves sèries de concerts setmanals adquiriren gran reputació i influència Com a compositor fou molt admirat i respectat pels seus comtemporanis Durant la seva estada a Berlín compongué el seu Te Deum 1748 per a la inauguració de l’església de Saint Hedwig, i la música…