Resultats de la cerca

La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…

Unitats litostratigràfiques de la vora SE de la Conca de l’Ebre Unitats inferiors 1 Fm Mediona, 2 Fm Orpí Unitats terrígenes marginals del sector septentrional 3 Fm Cairat, 4 Fm Vilanova de Sau, 5 Fm Romagats, 6 Fm la Salut, 7 unitats de bretxes marginals, 8 Fm o grup de Sant Llorenç del Munt, 9 Fm Sant Llorenç Savall, 10 Fm Vacarisses, 11 Fm o grup de Montserrat, 12 conglomerats i gresos de Gallifa Unitats marines i de transició del sector septentrional 13 Fm Tavertet, 14 Fm Banyoles o de Coll de Malla, 15 Fm Folgueroles, 16 Fm Centelles en part equivalent a la formació de Collbàs Unitats…

El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà 1,09 km 2 i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella lallacuna de Torrevella i lallacuna de la Mata, el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila la perifèria septentrional…

L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…

Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria…

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de laLlacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de laLlacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la…

Prop seu hi ha lallacuna de la Macarella Dins la cala, a ponent, hi ha la petita cala Macarelleta

La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario Lallacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten

El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de laLlacuna

Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de lallacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos…