Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
El que cal saber de la sarcoïdosi
Patologia humana
La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació d’unes lesions, anomenades granulomes sarcoides, que es poden localitzar en nombrosos òrgans En general, però, es presenten especialment als pulmons És habitual que la sarcoïdosi no provoqui símptomes, de manera que sol passar inadvertida Per això no és estrany que es descobreixi casualment, per exemple en detectar lesions pulmonars característiques quan s’efectua una radiografia de tòrax en una revisió mèdica rutinària En aquest cas, la prova de la tuberculina negativa ajuda a orientar-ne la…
Sant Martí de Talaixà (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “ cellam vocabulo Talexano ”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, l’any 871 Amb el temps, aquesta església degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que, el 1004, durant el procés que tingué lloc a Besalú entre el bisbe de Girona, Odó, I el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, per la possessió de les esglésies d’Argelaguer,…
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
Santa Llúcia (Sobremunt)
Situació L’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt queda a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal de Sobremunt, al lloc denominat el veral de Santa Llúcia que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i el Pirineu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 52,8 —y 53,7 31 tdg 528537 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, la qual al km 9 troba un trencall a mà esquerra que va a Sant Martí de Sobremunt després de fer un quilòmetre de camí es…
Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego
Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre,…
La fossa del Conflent
Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex…
el Pla del Pou
Església
Caseria
Hostal
Caseria, antic hostal i església del municipi de Paterna (Horta del Nord), al NW de la vila, als altiplans (102 m alt.) que limiten el Camp de Túria amb l’Horta.
Pesillà de la Ribera
Pesillà de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, a l’esquerra de la Tet, des del riu fins als turons calcaris (200 m alt) que limiten, pel S, la conca de l’Aglí.
La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix gent que treballa a Perpinyà El poble 70 m alt centra el sector més pla i regat…
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…
Santa Rosa
Barri
Barri de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra d’en Mena).
Es formà a partir dels anys 20 amb la parcellació de finques rústiques can Banús Vell i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis Té un centre social i associació de veïns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina