Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
René Descartes
Música
Filòsof, matemàtic i físic francès.
És considerat el creador de la filosofia moderna Provenia d’una família benestant i el seu pare era conseller del parlament de Bretanya S’educà al collegi dels jesuïtes de La Flèche i més tard anà a la Universitat de Poitiers, on es llicencià en dret Després, amb el desig de conèixer món, s’allistà a l’exèrcit, primer de Maurici de Nassau i després de Maximilià de Baviera, i participà en algunes campanyes militars Els seus viatges, primer com a soldat i després com a civil, el portaren a països com Alemanya, Polònia, Hongria, Holanda o Itàlia En el primer escrit conegut de Descartes, el…
literatura bretona
Literatura bretona
Literatura en llengua bretona les primeres mostres de la qual són dels segles XV i XVI: obres de pietat, misteris i, sobretot, el Catholicon, diccionari bretó-francès-llatí.
Els misteris —vides de sants—, en vers, ofereixen rimes internes característiques de la mètrica bretona Fins al segle XIX aparegueren únicament obres de lingüística, però a partir d’aleshores s’inicià el renaixement literari, del qual Ar Gonideg 1775-1838 fou el principal promotor Entre d’altres, l’obra de Kervarker 18-1895 Barzhaz-Breizh , recull de balades històriques i de cants populars, obtingué un ampli ressò El veritable renovament es produí, però, al començament del s XX, lligat als moviments polítics que cercaren el reconeixement de la nació bretona Així, els lexicògrafs Fañch Valle…
antropologia
Cristianisme
Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació: inclou el tractat teològic sobre la creació de l’home, la seva caiguda i la seva redempció.
Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació…
Ruïnes d’una construcció prop del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides força grosses i devastats…
Hàbitat troglodític de Nyús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació És situat a l’inici de la pista que puja fins a Miravall, dins d’una bauma Mapa 34-11253 Situació 31TGC587865 Just on comença la pista que va a Miravall hi ha una casa, el Mas del Paraire, vora el riu de Castellàs Damunt mateix de la casa, i a l’altra banda de la pista, hi ha una roca amb una bauma L’hàbitat és inaccessible a causa de l’emboscament de l’indret, però pot arribar-s’hi fins ben a la vora seguint un camí que, des de sobre mateix de la casa, passa pel damunt de la bauma Història Tot i que segurament hi ha hagut una ocupació moderna de l’indret, per l’estructura de l’…
adjectiu qualificatiu
Gramàtica
Adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix (blanc, alt, petit, bonic, etc.), en oposició a l’adjectiu anomenat adjectiu determinatiu, que en limita l’extensió, sense qualificar-lo.
Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica el substantiu directament…
coordinació
Gramàtica
Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical, de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
En català, el procediment de coordinació més important és enllaç mitjançant la conjunció copulativa i en Joan és a París i en Pere no sé on para coordinació de frases, el llibre és bo i m’ha divertit de constituents, dones i homes de mots Però aquest conjuntiu pot ésser omès, com a les enumeracions homes, dones, criatures , o bé inversament, pot ésser reforçat per uns altres procediments a la frase l’un hi va i l’altre en torna la referència recíproca de les parelles l’un/l’altre i hi/en suporta el lligam Bé que la coordinació és un dels procediments gramaticals més simples, de…
aferrament
Psicologia
Lligam afectiu que es produeix des del naixement entre el nounat i una persona privilegiada, normalment la mare biològica.
L’etòleg i psicoanalista JBowbly detectà 1969 que l’ésser humà neix amb una gran immaduresa biològica —si hom el compara amb altres animals—, però molt preparat per a establir vincles relacionals Per sobreviure, el nadó necessita la relació amb l’altre, i la qualitat d’aquesta relació influeix en el seu desenvolupament Actualment es considera que la proximitat amorosa, curosa i constant des del naixement és vital per a l’adequat desenvolupament de l’infant i per a la vertebració de la seva futura personalitat
influències
Persones d’influència de les quals hom es pot valer perquè hi té un lligam de coneixença, d’amistat, etc.
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina