Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Roberta Peters
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant amb WHermann a la seva ciutat natal El 1950 debutà a la Metropolitan Opera House com a Zerlina Don Giovanni i el mateix any fou contractada per la companyia d’aquest teatre novaiorquès, on desenvolupà gran part de la seva carrera 1950-85 i destacà en papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, J Massenet i G Puccini, entre d’altres També es presentà amb èxit a les òperes de Chicago i San Francisco i el 1951 cantà al Covent Garden de Londres L’any 1957 actuà en diversos teatres italians Fou La Reina de la Nit La flauta màgica al Festival de Salzburg el 1963, i el…
Andrew Parrott
Música
Director d’orquestra i de cor anglès.
El 1973 fundà el Cor Taverner, que debutà al Festival de Bath aquell mateix any Ha estat durant molts anys assistent musical de Michael Tippett, compositor que el posà en contacte amb la música contemporània Posteriorment creà el Taverner Consort and Players, que juntament amb el Cor Taverner gaudeix d’un gran prestigi en la interpretació d’obres del Renaixement i el Barroc El 1987 fou convidat al Festival de Salzburg, on dirigí l’estrena mundial de l’òpera de Judith Weir A Night at the Chinese Opera i un concert dedicat a obres de C Monteverdi El 1993 debutà al Covent Garden de Londres amb…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica…
Simon Estes
Música
Baix baríton nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Iowa, i posteriorment es formà musicalment a Nova York i a Alemanya Després d’haver guanyat diversos premis a Munic i Moscou, el 1966 fou contractat per a participar en l’estrena de The Visitation , de G Schuller, a Hamburg El 1976 debutà al Metropolitan de Nova York, i un any després ho feu a la Scala de Milà Identificat en els papers wagnerians i especialment en els d’Holandès i Wotan, ha estat un assidu del Festival de Bayreuth des del 1978 Ha interpretat també papers d’òperes italianes com Don Joan, Escamillo o Zaccaria, a més de Felip II paper amb el…
Michèle Lagrange
Música
Soprano francesa.
Estudià durant un temps breu al Conservatori de París i el 1974 ingressà a l’Opéra-Studio i debutà com a primera dama en unes funcions estudiantils de La flauta màgica El 1977 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lió, on desplegà una important activitat com a cantant, fins a arribar a protagonitzar obres de Ch Gounod Mireille , CM von Weber El caçador furtiu i WA Mozart Così fan tutte El 1982 debutà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Il turco in Italia i el mateix any cantà al Teatro Colón de Buenos Aires Benvenuto Cellini i Le Comte…
il·lusionisme
Arts de l'espectacle (altres)
Jocs
Art de produir fenòmens que aparentment contradiuen les lleis naturals.
Hom hi utilitza, a més de l’habilitat manual jocs de mans, cartes i material especialment preparat o construït Hom anomena també l’illusionisme màgia blanca L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya L’agrupació Catalana d’Afeccionats a l’Illusionisme SEI després de la guerra, primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la collaboració de personalitats de tota mena Els illusionistes del Principat més destacats foren Fruitós Canonge 1824-90, popular illusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis per…
Hilde Konetzni
Música
Soprano austríaca, germana d’Anny Konetzni.
Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric…
Anton Dermota
Música
Tenor austríac d’origen eslovè.
Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes…
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…
English Baroque Solists
Música
Conjunt creat el 1978 pel director britànic John Eliot Gardiner per a la interpretació del repertori barroc i clàssic amb instruments originals i criteris històrics.
Ha adquirit una especial reputació com a orquestra mozartiana, i ha enregistrat totes les simfonies de l’època de maduresa del compositor austríac, com ara el Rèquiem i la Missa en do menor , la integral dels concerts de piano i les set òperes de maduresa de Mozart Idomeneo, re di Creta , La clemenza di Tito , El rapte del serrall , Così fan tutte , Les noces de Fígaro , Don Giovanni i La flauta màgica , que foren interpretades a Amsterdam, París, Parma, Lisboa, Ludwigsburg i Londres A més del repertori simfònic i concertístic, l’orquestra ofereix moltes produccions operístiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina