Resultats de la cerca
Es mostren 4092 resultats
elongació

Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°
pressió arterial

Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament
Raquel Varela Alonso
Corfbol
Jugadora de corfbol.
S’inicià al Club de Korfbal Vacarisses, amb el qual debutà a la màxima categoria 2006-12 i esdevingué una de les màximes anotadores de la història de l’equip Guanyà quatre Lligues consecutives 2007-10 i dues Copes 2008, 2009, i disputà tres edicions de la Copa d’Europa de clubs 2009, 2010, 2011 La temporada 2012-13 fitxà pel Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, conquerí la Copa de Catalunya, fou subcampiona de la Lliga i disputà la màxima competició europea de clubs D’altra banda, fou internacional amb la selecció catalana i disputà tres Campionats d’Europa 2002, 2006…
hivern

Racó de poble, efecte d'hivern, de Camille Pissarro
© Corel
Estació de l’any, entre la tardor i la primavera, que, a l’hemisferi nord, va del 20-23 de desembre (solstici d’hivern) al 19-21 de març (equinocci de primavera), i, a l’hemisferi sud, del 20-23 de juny al 19-21 de setembre.
L’inici de l’hivern es correspon amb la posició de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual l’eclíptica del Sol arriba a la seva posició més austral Quan això succeeix, el Sol està en la seva màxima declinació sud -23º 27’ i durant uns quants dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, moment de l’any que rep el nom de solstici d’hivern És també en aquest moment que, a l’hemisferi sud, s’inicia l’estiu El dia del solstici d’hivern és el més curt de l’any, el Sol surt més tard i es pon més aviat
autocròs

Prova d'automobilisme celebrada al circuit d'autocròs de Tàrrega
Federació Catalana d'Autocròs
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme de velocitat que competeix en circuits de terra.
Els campionats d’autocròs es divideixen en diverses curses, que consten d’entrenaments, mànegues i finals Existeixen diferents divisions o categories d’automòbils que competeixen per separat en cadascuna d’aquestes El naixement d’aquesta modalitat d’automobilisme tingué lloc a França la dècada dels anys setanta del segle XX i fou coneguda inicialment com a pop cross Hi participaven turismes de la marca Citroën, en especial els populars "dos cavalls" A partir dels anys vuitanta es començaren a organitzar rallis a Catalunya, sobretot a Lleida, i a l’Estat espanyol D’aquesta manera, tant al…
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’…
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells…
serra del Jordal

Vista de la serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
mode
Música
En la teoria mensural medieval, nom donat al valor de les figures màxima i longa
.
Si aquestes tenien valor terciari els corresponia el mode major perfecte si el tenien binari el mode major imperfecte
lletra cortesana
Diplomàtica i altres branques
Lletra que tingué la seva màxima difusió a Castella durant els s. XIV i XV.
Deriva de l’anomenada d' albalaes i és una evolució de les gòtiques cursives Es caracteritza per un ductus molt uniforme, pel trencament dels mots i per la gran abundància de nexes Se'n destaca el caràcter decoratiu de certs trets, com el trencament de la ç , que normalment puja per sobre de la caixa d’escriptura, i els pals verticals de la p, q , etc És lletra bàsicament cancelleresca, bé que també fou usada en les escriptures privades Desaparegué de la cancelleria al segle XVI, desbancada per les lletres italianes en els documents privats evolucionà cap a la letra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina