Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Sant Pere dels Molins o del Carlà (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau ECSA - MÀ Font Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG117904 Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici MAF-XFG Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i el seu germà…
Castell de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Situació L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a…
Sant Vicenç d’Espinelves
Art romànic
Situació Una perspectiva de la façana de ponent, rematada pel majestuós campanar de torre, de tres pisos M Anglada L’església de Sant Vicenç d’Espinelves es troba al bell mig de la població d’Espinelves, en plenes Guilleries Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 51,7 —y 35,7 31 TGD 517357 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Sadurní d’Osormort cal agafar la carretera d’Arbúcies i a 6 km hom trobarà la població i l’església JSV Història Aquesta església es troba dins l’antic…
El marc històric del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…
Sant Ponç de Corbera (Cervelló)
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra ECSA - J Todó Vista general de l’edifici, remarcable pels frisos d’arcuacions cegues que n’ornen tots els paraments externs MC S’aixeca sobre un petit turó al fons d’una vall drenada per la riera de la Palma o de Rafamans, riera que és divisòria entre els termes de Cervelló i de Corbera Mapa 36-16420 Situació 31TDF093842 Des del poble de Corbera Corbera de Dalt, cal prendre el camí d’Amunt i seguir-lo més enllà d’aquest llogaret, fins a Sant Ponç MPP Història És falsa l’afirmació segons la qual…
Sant Esteve de Pelagalls (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, envoltada del vell cementiri que conserva algunes esteles funeràries ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve és a la part alta del petit nucli de Pelagalls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507240 S’hi pot arribar per la carretera L-304 que surt de la L-303, la qual va de Cervera a Agramunt En direcció a les Pallargues, cal prendre, a mà dreta, un trencall que duu a Pelagalls JAA Història El terme de Pelagalls apareix documentat per primera vegada l’any 1057 com a afrontació d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Messaleu Autèntica de relíquies…
Santa Maria de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Una vista de la capçalera de l’església romànica, molt reformada després de la refecció del temple J Vigué La vila de Ribes, situada a 912 m d’altitud, es troba a la confluència de tres rius i emparada per altres muntanyes que la protegeixen Es troba més amunt de Ripoll en direcció a Puigcerdà Mapa 256M781 Situació 31TDG315844 L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, al carrer que comunica la carretera N-152 amb la que va a Queralbs MAB Història L’església de Santa Maria de Ribes de Freser és situada a la població de Ribes de Freser, centre de la vall del…
Sant Vicenç d’Áger
Art romànic
Situació Absis de la primitiva església de Sant Vicenç, començat dins l’estil romànic i acabat en un llenguatge plenament gòtic ECSA - F Fité El complex de l’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, format en realitat per la unió de dues esglésies, la de Sant Vicenç i la de Sant Salvador, és situat a la part baixa, a llevant, de la vila d’Àger JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG148525 Història L’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger és el resultat de la fusió en un sol edifici de dues esglésies anteriors, Sant Vicenç i Sant Salvador, per la qual cosa presentem per separat les…
L’organització eclesiàstica medieval de l’Anoia
Art romànic
Bisbats i deganats Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…
L’organització religiosa del Conflent
Art romànic
Les parròquies i el deganat Mapa del deganat de Conflent, al segle XIII A Pladevall El Conflent ha estat sempre un dels tres grans territoris que han format la diòcesi d’Elna, juntament amb el Rosselló i el Vallespir Les tres comarques formaran els tres futurs grans ardiaconats de la diòcesi Fins entrat el segle IX no hi ha notícia d’esglésies ni vida religiosa per manca de documentació anterior El primer “document” que se sol citar per fer esment del Conflent és la delimitació de la falsa o falsificada delimitació de la diòcesi d’Elna continguda en la divisió del rei Vamba vers el 678 en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina