Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
ficoxantina
Bioquímica
Pigment groc que acompanya la clorofil·la en una gran varietat d’algues.
És un carotenoide que pertany al grup de les xantofilles Es fon a 166 168°C, i té un poder rotatori de a = 73,5° La molècula és constituïda per una cadena la part central de la qual es compon de quatre unitats d’isoprè, i als extrems d’aquesta cadena hi ha dues estructures de cadena oberta, amb les funcions cetona i alcohol
cetogènesi
Bioquímica
Via metabòlica que en l’organisme utilitza els superàvits d’acetil-CoA, anomenada també via de l’àcid acetoacètic
.
Es basa en la condensació de l’acetil-CoA amb acetoacetil-CoA, que dóna β-hidroxiβ-metil-glutaril-CoA, a partir del qual són sintetitzats els lípids esterínics Quan és produït un excés d’aquest material tenen lloc escissions de la seva molècula que donen àcid hidroxibutíric, acetona o àcid acetoacètic, els quals són eliminats conjuntament consituint els anomenats cossos cetònics
dipeptidasa
Bioquímica
Nom usual del grup d’enzims anomenats dipeptidohidrolases, que hidrolitzen específicament l’enllaç peptídic dels dipèptids.
Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes
equació de Sackur-Tetrode
Física
Equació que permet el càlcul de l’entropia total de translació d’un gas monoatòmic a partir de la massa molecular, la temperatura i la pressió.
L’equació és expressada per S t = R ln 2π mkT 3 / 2 / h 3 V + 5/2 on S t és l’entropia molar total, N el nombre de molècules del gas, V el volum del receptacle del gas i m la massa de cada molècula L’entropia translacional d’un gas a temperatura normal és la contribució més important a l’entropia total del gas
hibridació

Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços…
patulina
Farmàcia
Química
Antibiòtic natural que es troba en diferents fongs.
És un sòlid cristallí, òpticament inactiu, que es fon a 111°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics La seva estructura fou determinada per RBWoodward, el qual posteriorment aconseguí de sintetitzar-la per primera vegada Aquesta molècula ha tingut un interès més aviat teòric des del punt de vista d’elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients
carboxihemoglobina
Bioquímica
Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.
Per efecte de tal combinació l’hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, puix que la unió entre el CO i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l’oxigen La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions d’òxid de carboni, pel fet que aquest, per la seva gran avidesa per l’hemoglobina, pot desplaçar l’oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica
carboni asimètric
Química
Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents.
Un àtom de carboni asimètric confereix una dissimetria a la molècula que el conté, i en conseqüència aquesta presenta activitat òptica La distribució diferent dels quatre substituents del carboni asimètric, de manera que es formin dues molècules les configuracions de les quals tinguin la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la seva imatge en un mirall, dóna lloc a l’existència de dos isòmers òpticament actius isomeria
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina