Resultats de la cerca
Es mostren 579 resultats
Cos estrany al nas
Patologia humana
Hom parla de cos estrany al nas quan un objecte qualsevol entra accidentalment a les fosses nasals La introducció de cossos estranys al nas no és gaire habitual en els adults, però sí que ho és en els infants, sobretot els més petits, que sovint s’introdueixen objectes a les fosses nasals mentre juguen Els cossos estranys introduïts són moltvariats, però els que poden quedar retinguts fàcilment a l’interior de les fosses nasals i originar trastorns són els més petits i de forma arrodonida, com ara pedres petites, boletes, pèsols o mongetes En general, al principi no…
Terrerola vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal de l’Urgell
Art romànic
El museu L’embrió del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega cal cercar-lo al començament del segle XX Aleshores es van produir, a les pedreres del Talladell, un seguit de troballes paleontològiques A més, de manera parallela, s’estava iniciant una collecció de materials arqueològics Totes aquestes peces, conservades en aquell temps a l’Escola Pia, van configurar el nucli inicial del museu targarí, la primera junta del qual es va constituir els anys vint Tanmateix, les condicions de precarietat en què es trobaven les dependències de l’Escola Pia destinades a aquesta finalitat feien que l’…
balsamina

Balsamina ( Impatiens petersiana )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, erecta, de 30 a 60 cm, amb fulles ovalades, profundament dentades, i flors grosses, molt irregulars, àdhuc amb formes dobles entre les varietats conreades; són de colors variats, però sovint vermelles.
Originària de l’Índia, Malàisia i la Xina, hom la conrea en jardineria, sobretot a les contrades plujoses Floreix de juny a octubre Es propaga bé per esqueix d’àpex de tija
serra de Cadí
l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…
Aufrany
L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…
tractament de text
Electrònica i informàtica
Procediment que permet de tractar texts de qualsevol tipus en un ordinador.
El text és entrat a través del teclat de manera semblant a la mecanografia amb màquina d’escriure i apareix en la pantalla de l’aparell Un cop entrat el text, aquest en forma de fitxer de document, és enregistrat convenientment en el suport informàtic desitjat cassette o més correntment disc dur o disquet per a la seva conservació i posterior recuperació Finalment, pot ésser imprès mitjançant una impressora, la qual dóna al text una forma i presentació equivalent al text escrit amb màquina d’escriure I fins i tot pot adquirir una qualitat semblant al d’un text imprès pels procediments…
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
clitocibe

clitocibe Clitocybe dealbata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Nom de diverses espècies de bolets del gènere Clitocybe, d’hàbitats i morfologies molt variats, de barret deprimit o en forma d’embut, amb el marge involut, de vegades estriat, i làmines més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i generalment pàl·lides.
Diversos clitocibes de color blanc provoquen intoxicacions Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc Es poden confondre amb el moixernó blanc Clitopilus prunulus , que té la carn esmicoladissa i les làmines rosades, mentre que els clitocibes tenen la carn fibrosa i les làmines blanques A més, el moixernó blanc té la superfície del barret vellutada i fa una olor forta de farina Tot i ser un bon comestible, davant del dubte, millor no collir-ho Cal anar amb compte també de no collir clitocibes quan agafem cama-secs, perquè sobretot el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina