Resultats de la cerca

Estudià a Breslau i acumulà molts coneixements musicals al llarg de la seva vida itinerant pel sud i l’est d’Europa Treballà a Stuttgart entre el 1664 i el 1666, i també a Tübingen i altres localitats El 1673 era professor a Göppingen Durant la dècada del 1680 dugué a terme una frenètica activitat literària i musical Publicà catorze obres, entre música sacra, colleccions de quòdlibets, novelles i comentaris polítics, els darrers dels quals li costaren l’empresonament D’aquesta època data també la primera versió del seu important tractat Grund-richtiger Unterricht der…

Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956 Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità" La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental Ha traduït importants llibres de Th Adorno i A Schönberg

Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo , Música , Scherzo…

Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el…

Inicià la seva formació musical a Heidelberg, on estudià amb PhWolfrum, i la prosseguí a Mannheim amb A Landmann Posteriorment ingressà al Conservatori de Zuric, on fou deixeble de V Andreae, C Vogler i P Jarnach Installat a Berlín el 1930, hi estudià direcció amb S Ochs i R Krasselt i exercí la crítica musical en el "Frankfurter Zeitung" El 1933 obtingué el càrrec d’editor de la "Deutsche Allgemeine Zeitung" En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Zuric, on feu de crític i dirigí el Zentralarchiv Schweizerischer Tonkunst Les seves composicions deixen…

El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur , a dues veus que progressen per quintes paralleles al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki , i la música coral protestant Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical final del segle XVII Al segle XIX aparegueren compositors com S Sveinbjörnsson 1847-1927 i Sigfús Einarsson 1877-1939 La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès…

Els hongaresos, en arribar a llur territori actual estaven en possessió d’una rica cultura musical monòdica, en la qual trobem el llegat finoúgric cants funeraris, la influència turca del pentatonisme amb línia melòdica descendent, així com les melodies bizantines i eslaves La monodia basada en la tradició oral s’anà enriquint a conseqüència dels contactes amb els pobles veïns i les cultures populars de l’Occident europeu i també per l’evolució interna la cançonística del s XVII, el “nou estil” de la cançó popular al s XIX, etc Les influències de les diverses èpoques donaren…

El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l’Asociación Nacional de…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para…

La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de…