Resultats de la cerca

Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson  i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren que en moltes sinapsis els…

Definició La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia musculars irreversibles Segons la localització de les neurones motores que en són afectades, hi pot haver diverses varietats d’aquesta malaltia Així, és anomenada atròfia muscular progressiva quan solament en són alterades les neurones de la prominència anterior de la substància gris de la medulla espinal En canvi, rep el nom de paràlisi…

Les fibres que contenen aquests fascicles totes tenen una mateixa activitat fisiòdinamica sensitiva o motora Un cas especial en l’home és el de l' arrel espinal anterior o motora i de l' arrel espinal posterior o sensitiva , fascicles nerviosos originats en els corns anteriors o posteriors de la medulla espinal i que dins l’espai subaracnoïdal van independets fins que s’uneixen en el tronc radicular i donen lloc als nervis raquidis  

Són persones irritables, d’emotivitat làbil, amb tendència a presentar trastorns neurovegetatius

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…

Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels àcids i de les…

Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea més antiga 1848…

Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…

El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es reprimeixin…