Resultats de la cerca
Es mostren 2407 resultats
Càndid
Novel·la curta de Voltaire publicada el 1759.
Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…
Josep Maria Corredor i Pomés
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967 l’obra ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1960, El món actual i el nostre país 1962, premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972, Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , Revista…
,
Associació per a la Difusió del Folklore
Folklore
Associació que té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant intercanvis culturals.
Té els seus orígens l’any 1972, quan es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques que tenien lloc a Barcelona A partir de l’any 1979 es va decidir d’ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i el nom es canvià pel de Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya L’activitat de més renom que porta a terme és, des de l’any 1988, l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics
Context exterior del modernisme artístic català
Auguste Rodin 1840-1917 Monument a Honoré de Balzac 1893, no installat en bronze a París fins al 1939 FF El Modernisme artístic català –deixant una mica de banda l’arquitectura, que va ser la més original de les arts modernistes del nostre país– va extreure bona part de les seves idees de l’art europeu de la fi de segle, alhora que també revertia ocasionalment en ell a través dels constants viatges i estades que els artistes del nostre país van fer a l’exterior, especialment a París Allà és on l’afany de modernitat que sentien els modernistes d’aquí trobava una bona…
Les alectoriàcies
Un altre grup de barbes de caputxí són les Bryoria alectoriàcies, que conviuen amb les Usnea a les branques dels avets i dels pins de muntanya, en llocs amb boires i rosades freqüents El caràcter diferencial més destacat és la ramificació, que és dicotòmica, i l’absència de cordó medullar resistent, al centre A la branca de pi negre de la fotografia podem distingir els penjolls brunencs de B fuscescens , barrejats amb altres, groc pàllid, de diverses espècies d’ Usnea , i els arbrets grisos, no penjants, de Pseudevernia furfuracea Totes aquestes cabelleres atrapen fàcilment aigua a partir de…
senyal de la creu
Cristianisme
Gest traçat en forma de creu que hom fa damunt seu o damunt una altra persona.
Una forma, més universalitzada, consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i del muscle esquerre al dret primitivament, i encara actualment a l’Orient, hom traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i del muscle dret a l’esquerre Aquest gest va acompanyat sovint de les paraules en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant Una altra forma, no tan generalitzada però molt coneguda als Països Catalans, consisteix a traçar, amb el polze de la mà dreta, tres creus, una al front, una altra als llavis i una altra al pit, amb les paraules pel senyal de…
Joan Beneyto i Pérez
Literatura
Política
Dret
Jurista i escriptor polític.
Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de instancias sociales 1968…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
Ramon Cantó Espinach
Historiografia catalana
Historiador local, mestre i dibuixant.
Entre el 1894 i el 1906 escriví, en cinc volums, la Història de la Ilustre y real vila ducal de Montblanch , inèdita, els manuscrits de la qual es troben repartits entre el Museu Arxiu de Montblanc i l’Arxiu de la Corona d’Aragó Tot i la manca de rigor històric, l’obra és interessant per la descripció que l’autor fa del folklore, costums i esdeveniments diversos, a més de les làmines que illustren el text El 1895 realitzà una sèrie de conferències al Centre Excursionista de Catalunya sobre els orígens de Montblanc, aparegudes el 1903 en la revista local La Conca de Barberà L’any…
Fundació ACA
Música
Entitat mallorquina dedicada a la promoció i difusió de la música i les arts actuals.
A Caimari creà la fundació el 1979 a Búger, Mallorca Des dels inicis ha estat gestionada per un patronat format per artistes, intellectuals, entitats del món cultural illenc i també per institucions públiques com el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca El 1979 la fundació creà el segell discogràfic UM Unió de Músics, amb el qual s’han editat diverses colleccions de CD La principal activitat ha estat fins avui el Festival Encontres de Compositors, que s’ha celebrat anualment des del 1980 L’Àrea de Creació Acústica ha organitzat altres cicles musicals, entre els quals, Músiques del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina