Resultats de la cerca
Es mostren 688 resultats
Josep Font i Parera
Música
Compositor.
zDeixeble de Cristòfor Taltavull Dirigí l’Orfeó Nova Solsona 1960-64 i el Cor d’En Clavé de Berga 1964-71 És autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí 1948, Mentiderota 1965, i Rosa oberta 1966, entre d’altres
Josep Güell i Guillaumet
Música
Músic.
Fundà i dirigí l’Orfeó Nova Tàrrega 1915, que assolí una gran reputació Recollí en un treball el toc de les campanes de Tàrrega Escriví, entre altres, les obres corals El mercat de Tàrrega, Hortolana lleidatana i A un infant
Joan Casulà i Vilanova
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià
Joaquim Pecanins
Música
Compositor.
Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó
Lleó Fontova i Planes
Música
Músic.
Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brusselles En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique 1890 Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva…
,
Rafael Subirachs i Ricart
Música
Compositor, director i pedagog català.
La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…
cas Palau
Dret
Trama de corrupció a Catalunya centrada en el Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
Fou coneguda arran de l’escorcoll sorpresa dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música el juliol del 2009, a partir d’un avís anònim que alertava sobre un important desviament de fons de l’entitat, bé que el 2002 la Sindicatura de Comptes ja havia advertia d’irregularitats comptables La investigació posà al descobert el finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya a través de donacions a l’entitat de diferents empreses, entre les quals destacava Ferrovial, a canvi de concessions d’obra pública Després de diverses estimacions, la quantitat espoliada es xifrà en 23 milions d’…
Assistència Palmesana
Societat recreativa i mutualista fundada a Palma, Mallorca, el 1859 i inaugurada l’any següent.
Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa
Exploracions

Portada de la revista Exploracions
Francesc Miret
Espeleologia
Publicacions periòdiques
Revista d’espeleologia publicada per primera vegada a Barcelona el 1977.
Fundada pel Grup Geogràfic de Gràcia de l’Orfeó Gracienc, conté articles de les exploracions científiques o esportives realitzades pels seus membres El primer número fou editat en castellà amb el títol Exploraciones A partir del 1980 fou editada per l’Espeleo Club de Gràcia Normalment té una periodicitat anual
Teatre Líric - Sala Beethoven
Teatre
Nom que prengué el Teatre dels Camps Elisis l’any 1881.
La riquesa de la seva decoració era remarcable Hi destacaren l’estrena de Carmen , de Bizet 1881, el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l' Orfeo , de Gluck 1889, i els concerts de música de Wagner des del 1892 Fou enderrocat el 1901
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina