Resultats de la cerca

La mala oclusió dentària és un trastorn de la dentició caracteritzat per un contacte anòmal entre les dents de l’arcada inferior i les de l’arcada superior, a causa d’una alteració de la posició de les dents o a una alteració dels maxillars Normalment, les dents van sortint de manera que, amb la boca closa, l’extrem de les de l’arcada superior queda just per davant de les de l’arcada inferior A més, les dents queden disposades de manera que cadascuna de les de l’arcada superior està justament alineada amb la corresponent de l’arcada inferior Aquesta és la disposició més adequada perquè els…

El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…

És d’evolució generalment benigna i molt sovint asimptomàtica

La trasplantació de medulla òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medullars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes El fonament d’aquesta pràctica es basa en la propietat de les cèllules mare hematopoètiques que es troben en la medulla òssia, que tenen la…

És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…

Les glàndules paratiroides tenen com a funció bàsica secretar hormona paratiroidal , denominada també parathormona o PTH A través de la seva secreció hormonal, actuen en la regulació dels nivells sanguinis de calci i fosfats, elements que intervenen en múltiples reaccions orgàniques i els nivells dels quals cal mantenir dins uns certs límits i en una proporció correcta, per tal que puguin ésser aprofitats adequadament Per exemple, el calci present en la sang és un element indispensable en el procés d’hemostàsia, o formació dels coàguls sanguinis, i està involucrat en l’activitat…

Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…

L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres…

Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…