Resultats de la cerca

L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…

En desús des del final de la dècada del 1960, el domini d’aquest instrument sovint requeria anys de pràctica

Ocasiona perjudicis en el procés d’elaboració del vi de cava en finalitzar la presa de l’escuma Cal recuperar els vins atacats mitjançant clarificacions

La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…

Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren…

La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…

Definició La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que ocasiona una intensa inflamació a la faringe i els teixits propers, la qual cosa, en absència de tractament, pot menar a l’asfíxia del malalt Actualment, gràcies a l’aplicació sistemàtica del vaccí antidiftèric als infants petits, la incidència d’aquest trastorn al nostre medi és gairebé nulla Causes L’ agent etiològic de la diftèria és el Corynebacterium diphteriae , un bacteri grampositiu que pertany al gènere Corynebacterium , que es caracteritza pel fet que elabora i secreta cap a la sang una exotoxina molt…

Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…

Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…

Les articulacions posteriors són acústicament greus En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w