Resultats de la cerca
Es mostren 503 resultats
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…
Torre d’Agulló (Àger)
Art romànic
El llogaret d’Agulló, a ponent de la vila d’Àger, just en la partió d’aigües de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, posseïa una torre, avui desapareguda La primera referència històrica sobre Agulló és del 1048 En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger, entre altres béns, de l’església de Santa Maria del Pla amb la seva dominicatura, que afrontava a ponent amb el coll anomenat Agulló En el mateix document es fa donació de dues parellades de terra “ ultra collum de Agulio ” Al segle XII les referències sobre Agulló i la…
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres comandes de…
Castell d’Olp (Sort)
Art romànic
El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130…
el Pallars Sobirà

Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig…
Castell de Miralpeix (Camarasa)
Art romànic
La primera notícia d’aquest castell correspon al capbreu del monestir de Santa Maria de Meià, atribuït a l’any 1137, on es fa constar que el monestir tenia en el castell de Miralpeix cinc masos i l’església i altres drets No s’ha conservat el document pel qual el monestir tenia aquests béns en el castell De fet, aquest cenobi posseí el castell per una donació d’Arnau Guillem, la qual fou confirmada a Santa Maria de Meià l’any 1172 per la seva germana Guilleuma, senyora de Rúbies, filla de Guillem Guitard de Conques En aquesta confirmació es fa constar que el castell era fundat sobre la…
Castell d’Arboló (Soriguera)
Art romànic
El castell d’Arboló s’alçava al costat de l’actual ermita romànica d’Arboló, a 640 m d’altitud al damunt d’una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’engorjat conegut com a estret d’Arboló, que separa les anomenades riberes de Gerri i de Sort El castell d’Arboló és esmentat en els primers documents relatius als dominis del monestir de Gerri l’any 817 en la venda que Daniel fa a l’abat Espanell d’un camp i una era que tenia al lloc de Buseu, “ situm in territorio Cortetano, tras castro Erbolone, in loco ubi dicitur Boisice ” L’any 920 els habitants de la vila de…
estany de Sant Maurici
L’estany de Sant Maurici amb els Encantats, al fons
© Fototeca.cat
Estany
Llac del Pirineu Central, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), inclòs dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant…
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes…
Forces Elèctriques de Catalunya
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina