Resultats de la cerca

Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell

Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…

Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons

Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…

Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó

És una màquina amb quatre pols parcials, d’induït bipolar i escombretes intermèdies és semblant, per tant, a l'amplidina, però, a diferència d’aquesta, té un parell de pols diametrals per a la regulació i un altre per a l’excitació

És anomenat també setè parell cranial Es dirigeix cap a la cara a través del conducte auditiu intern i de l’aqüeducte de Fallopi, i penetra dins la paròtide, on es divideix en dues branques Té una funció motora, sensitiva i secretora

Es diu que és de classe C r si cada parell de cartes tenen un encavalcament de classe C r , on un encavalcament de dues cartes U , ɸ i V ,  Ψ és l’aplicació ɸΨ -1 Ψ U ∩ V → ɸ U ∩ V

La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez