Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Lluís II de Borbó-Condé
Història
Militar
Noble i militar francès.
Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino,…
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i…
Ignasi Guardans i Cambó

Ignasi Guardans i Cambó
© ALDE
Política
Polític i advocat.
Net de Francesc Cambó i Batlle , es doctorà en dret i fou professor en l’especialitat de dret internacional privat a les universitats de Navarra, Barcelona i al centre Abat Oliba El 1995 s’incorporà a la política activa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya CDC i fou elegit diputat al Parlament Un any després, dins de la política espanyola, fou elegit diputat al Congrés, on protagonitzà enfrontaments parlamentaris significatius amb el govern del PP En les eleccions europees del 2004 encapçalà la candidatura de CiU i fou escollit eurodiputat Formà part del comitè…
Moldàvia 2013
Estat
El primer ministre moldau, Vlad Filat, va dimitir al març del 2013 arran de problemes amb la seva coalició El va substituir, al cap de dos mesos, Iurie Leancă, aliat de Filat que es va comprometre a mantenir el programa de lluita contra la corrupció i d’acostament a Europa Precisament, bona part de l’actualitat política de l’any a Moldàvia va rondar entorn de l’acord d’associació amb la UE, que va signar a final d’any La clàssica divisió de la societat entre prorussos i proeuropeus es va mostrar amb gran evidència, amb convocatòries de grans mobilitzacions per totes dues bandes i la creació d…
Guinea Equatorial 2013
Estat
El Partit Democràtic de Guinea Equatorial PDGE, del president Teodoro Obiang Nguema, va renovar la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades el 26 de maig, en obtenir 99 parlamentaris dels 100 de la Cambra de Representants del Poble i 54 dels 55 escons que s’escollien al Senat L’oposició, molt crítica amb el procés electoral, tan sols va aconseguir un escó a la Cambra de Representants del Poble, com en l’anterior consulta 2008, i un altre al Senat, de nova creació Els dos escons els va obtenir Convergència per la Democràcia Social CDS, encapçalada per Plácido Micó…
Tanzània 2014
Estat
El partit Chama Cha Mapinduzi CCM, en el poder, va tirar endavant tot sol el projecte de reforma de la Constitució en retirar-se l’oposició dels debats parlamentaris A l’octubre, el projecte va ser aprovat pel Parlament, dominat pel Chama Cha Mapinduzi El Govern, que el 2011 va iniciar el procés de revisió de la Constitució del 1977, va fixar per al 30 d’abril de 2015 el referèndum per aprovar el text La retirada de l’oposició es va produir perquè el partit governamental no va incloure en les discussions parlamentàries les propostes formulades durant les sessions del Parlament…
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
Unión Republicana
Partit polític
Partit polític espanyol presidit per Nicolás Salmerón que, des de 1903, recollí l’adhesió de la majoria de nuclis republicans a Catalunya, tret dels federals, i sobretot englobà el puixant moviment barceloní liderat per Alejandro Lerroux.
El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu portaveu fou el…
Centre d’Estudis d’Opinió
Sociologia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel decret del gener del 2005 que té com a objectiu elaborar, difondre i supervisar la realització d’estudis demoscòpics a Catalunya.
Els seus destinataris són els ciutadans, les organitzacions i les institucions catalans Realitza amb caràcter exclusiu els estudis i les enquestes sobre intenció de vot, valoració de partits i líders polítics i estudis postelectorals de la Generalitat de Catalunya Així mateix, elabora o supervisa i controla els estudis d’opinió en l’àmbit de Catalunya sobre qüestions d’interès públic realitat geogràfica, econòmica, demogràfica, política i social, i també actituds, hàbits, costums, valors i preferències, en difon els resultats i assessora i fixa els criteris tècnics per a les enquestes que la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina