Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
Altea
Mitologia
Muller d’Eneu, rei del Calidó i mare de Meleagre; es penjà després d’haver causat voluntàriament la mort del seu fill.
música popular eivissenca
Música
Dansa i ball
Música i danses característiques de la pagesia de l’illa d’Eivissa.
Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que…
gonfanó
Història
Estendard o bandera que penja d’un pal travesser i que sol ésser la insígnia d’una confraria, un gremi o una corporació.
Generalment és dues vegades més llarg que ample i acaba en dues puntes
Ferran Torrent i Llorca
Ferran Torrent i Llorca
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica …
,
llufa
Folklore
Tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que hom penja a l’esquena d’algú, per burla, el dia dels Innocents.
ponxo
Ponxo
Indumentària
Abric consistent en una manta rectangular, amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap, i que penja al llarg del cos.
D’origen quítxua, el seu ús s’estengué per tota l’Amèrica del Sud Al segle XX, la moda l’ha estès arreu, amb models de forma rectangular, quadrada o triangular
beca
Indumentària
Banda que hom porta encreuada al pit d’espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, etc.
També era utilitzada com a bufanda, separada del capirot
carota
Figura de cartó, generalment grotesca, amb què hom es cobreix el rostre per disfressar-se o que hom penja a la paret com a ornament.
Becs i plomes singulars
A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…
La pell de brau
Poemari de Salvador Espriu, escrit entre el 1957 i el 1958, i publicat el 1960.
La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…
,