Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
Edmond de Stoutz
Música
Director d’orquestra suís.
Passà la infantesa a Alsàcia i es formà musicalment amb la família Münch, un dels membres de la qual, Charles Münch, fou un destacat director d’orquestra Mentre estudiava dret decidí dedicar-se plenament a la música, i es perfeccionà musicalment a Zuric, Lausana, Salzburg i Viena Intèrpret de diversos instruments violoncel, oboè, piano i percussió, el 1945 fundà una orquestra de cambra des del 1954, Orquestra de Cambra de Zuric, de la qual fou el titular Al mateix temps dirigia el Zürcher Konzertchor, fundat l’any 1962 per ell mateix, en la interpretació d’obres que requerien la…
melògraf
Música
Instrument electrònic, desenvolupat al llarg dels anys cinquanta del segle XX, que permet obtenir una representació gràfica continuada de la melodia directament a partir d’una font sonora.
El melògraf, en molt bona part degut a l’etnomusicòleg Charles Seeger, proporciona informació acústica -pel que fa als paràmetres d’alçada, durada i intensitat- en forma de melogrames Resulta especialment útil per a la transcripció -i posterior anàlisi- d’aquelles músiques que, per la seva naturalesa, resulten difícils de transcriure mitjançant els procediments de la notació musical convencional a Occident Amb el mateix nom es coneix també un aparell que, acoblat a un instrument de teclat, permet reproduir en un paper, per mitjà d’uns signes especials, allò que es toca en l’instrument Els…
Francesc Camps i Ribera
Francesc Camps i Ribera Amèlia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932 Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau 1925 La seva pintura paisatge, natura morta, figura, realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980 Integrat plenament a la vida artística…
Fernando de Casas Nóvoa
Façana de l' Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago, projecte de Fernando de Casas Nóvoa, obra cabdal de l’arquitectura barroca
© M. Pujol i R. Poyato
Arquitectura
Arquitecte de l’escola gallega barroca.
Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà un espaiós…
Rolandino de’Passaggeri
Història del dret
Notari bolonyès.
Al servei del partit güelf, fou nomenat primicier de la milícia de la Croce 1274 exercí diversos càrrecs municipals El 1255 escriví una Summa Artis Notariae, coneguda també per Formularium i per Rolandina , molt difosa i editada fins al s XVII Vers el 1280 escriví l' Apparatus amb comentaris i explanació de la seva Summa , anomenats també Aurora i amb el temps, per llur diafanitat, Meridiana Aquesta obra i en general tots els seus escrits, plenament romanitzats, serviren per a refermar la penetració pràctica del dret justinianenc en l’àmbit notarial de l’àrea del dret comú A…
Daniel Argimon i Granell
Pintura
Pintor.
Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà…
Pénicaud
Història
Família d’esmaltadors de Llemotges dels s. XV i XVI.
Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du…
Lluís Castelló
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fill de flequers, els seus pares l’iniciaren en l’aprenentatge d’aquest ofici que exercí fins que passà a Amèrica Ben integrat a la vida catalana dels residents a l’Argentina i a l’Uruguai, on passà també un temps fou un dels fundadors del Centre Català de Montevideo Autodidacta, exercí ocupacions diverses fins que finalment es dedicà plenament a la vida literària i al periodisme Publicà una novella de gran èxit Rumbos eternos i escriví també, en català, a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Autor teatral, també, escriví dues obres A la ma de Déu i En fallida Dirigí el…
William Baffin
Geografia
Navegant i explorador anglès.
Participà en l’expedició de recerca del pas del nord-oest al Pacífic 1612 i d’inspecció a la costa oest de Grenlàndia, en l’exploració de la badia de Hudson i de la costa est de l’illa de Southampton 1614 El 1616 explorà la després anomenada badia de Baffin, on assolí una latitud nord de 77° 45´, i donà observacions plenament confirmades per les exploracions modernes Fou el primer navegant a determinar per mar la longitud segons observacions astronòmiques Al servei d’una companyia de l’Índia oriental recorregué el golf Pèrsic i la mar Roja, i morí a causa de les ferides que rebé en un atac…
Takizawa Bakin
Literatura
Novel·lista japonès, conegut amb el nom de Bakin Kyokutei.
Exercí diversos oficis fins el 1793, que el matrimoni amb la vídua d’un ric comerciant li permeté de dedicar-se plenament a la literatura Deixeble de Santō Kyōden i gran coneixedor dels clàssics xinesos i, sobretot, de Confuci, esdevingué aviat l’autor més popular del seu país, amb més de dues-centes obres, en gran part novelles, dotades d’una gran imaginació i escrites en un to romàntic i idealista Destaquen, entre d’altres, Chinsetsu Yumihari-zuki ‘La darrera fase de la lluna’, 1805-10, Mosōbyōe kocho monogatari ‘El somni de Mosōbyōe’, 1808-10, novella satírica, i, sobretot,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina