Resultats de la cerca

Els bergistans bergistani foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia 218 aC També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsol Cató 195 aC Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge Descriu el castell principal, el castrum Bergium o Vergium , que podria correspondre a l’actual Berga

En deixes testamentàries dels segles XIV i XV apareix mentada una església o capella de Sant Miquel de Puigbò de la qual es desconeix la situació Pel seu titular podria molt bé tractar-se d’una antiga capella del casal, en algun moment anomenat castell de Puigbò, la qual devia desaparèixer abans del segle XVII, motiu pel qual no se’n coneix l’emplaçament, ni apareix més en la documentació

L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta advocació data de l’any 973 en què Sant Aventí apareix com a afrontació del poble de Sossís En la resposta del 1790 al qüestionari tramès per Francisco de Zamora a Montsor, els veïns respongueren que hi havia una “capilla derruida de Sant Aventin, puesta en el término de Peracalç”, que bé podria correspondre a l’advocació del 973

La Torre Llubosa turrim de Lubosa , amb la seva vila, fou donada pel bisbe Eriball i la seva mare Engúncia, de la família vescomtal cardonina, a Sant Vicenç de Cardona l’any 1040, amb motiu de la consagració i la dotació de la seva església El domini de la canònica de Sant Vicenç de Cardona tingué problemes amb la família anomenada Llubosa, que era la feudatària del castell i la vila de Llubosa L’any 1209 se sentencià que el castell i la vila de Llubosa eren de senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d’Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona El conflicte s’anà repetint…

Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles cossos de 6 m de…

La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el…

La condrocalcinosi és una malaltia articular crònica que s’esdevé a conseqüència d’un excessiu dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic al cartílag articular Bé que se’n desconeix la causa, hom pensa que hi podria haver una predisposició genètica a patir-ne, perquè sovint en unes mateixes famílies hi ha diverses persones que en són afectades Igualment, es considera que podria ésser secundària a diverses malalties metabòliques o endocrinològiques com ara la gota, l’hipotiroïdisme, l’hiperparatiroïdisme o l’hematocromatosi, que sovint es presenten acompanyades de condrocalcinosi Aquesta…

Així, un acord perfecte major és aquell que té la 3a M i la 5a J, i un acord perfecte menor, el que té la 3a m i la 5a J Si la 5a és augmentada o disminuïda, l’acord s’anomena, respectivament, acord augmentat i acord disminuït La utilització d’aquest adjectiu podria venir del fet que, antigament, s’anomenaven consonàncies perfectes les de 5a i 4a J a més de les d’8a

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

De família eclesiàstica, desenvolupà les tradicions de Gogol’ i de l’escola natural La seva temàtica es podria resumir en la rebellió de la plebs en contra de l’aristocràcia però el poble es conforma amb l’esperit petitburgès, que l’autor ataca i denigra Tota la seva obra té un to acusatori Obres Očerki bursy ‘Esbossos del seminari’, 1862-63 Brat i sestra ‘El germà i la germana’, publicat pòstumament, el 1864