Resultats de la cerca

En deixes testamentàries dels segles XIV i XV apareix mentada una església o capella de Sant Miquel de Puigbò de la qual es desconeix la situació Pel seu titular podria molt bé tractar-se d’una antiga capella del casal, en algun moment anomenat castell de Puigbò, la qual devia desaparèixer abans del segle XVII, motiu pel qual no se’n coneix l’emplaçament, ni apareix més en la documentació

L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta advocació data de l’any 973 en què Sant Aventí apareix com a afrontació del poble de Sossís En la resposta del 1790 al qüestionari tramès per Francisco de Zamora a Montsor, els veïns respongueren que hi havia una “capilla derruida de Sant Aventin, puesta en el término de Peracalç”, que bé podria correspondre a l’advocació del 973

Així, un acord perfecte major és aquell que té la 3a M i la 5a J, i un acord perfecte menor, el que té la 3a m i la 5a J Si la 5a és augmentada o disminuïda, l’acord s’anomena, respectivament, acord augmentat i acord disminuït La utilització d’aquest adjectiu podria venir del fet que, antigament, s’anomenaven consonàncies perfectes les de 5a i 4a J a més de les d’8a

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

De família eclesiàstica, desenvolupà les tradicions de Gogol’ i de l’escola natural La seva temàtica es podria resumir en la rebellió de la plebs en contra de l’aristocràcia però el poble es conforma amb l’esperit petitburgès, que l’autor ataca i denigra Tota la seva obra té un to acusatori Obres Očerki bursy ‘Esbossos del seminari’, 1862-63 Brat i sestra ‘El germà i la germana’, publicat pòstumament, el 1864

Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760

Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475

Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fóra l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la

Possible església, de la qual es desconeix l’advocació, que devia estar situada on ara hi ha Can Graupera En dóna notícia Marià Ribas Podria ser que l’hipogeu descobert el 1957 a la Plaça Gran correspongui a aquesta capella CPO Tanmateix, estudis recents han demostrat que aquesta església és fruit d’una errònia interpretació de documents, i que en realitat no va existir en deixem constància, però, per evitar confusions JGG

La Torre Llubosa turrim de Lubosa , amb la seva vila, fou donada pel bisbe Eriball i la seva mare Engúncia, de la família vescomtal cardonina, a Sant Vicenç de Cardona l’any 1040, amb motiu de la consagració i la dotació de la seva església El domini de la canònica de Sant Vicenç de Cardona tingué problemes amb la família anomenada Llubosa, que era la feudatària del castell i la vila de Llubosa L’any 1209 se sentencià que el castell i la vila de Llubosa eren de senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d’Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona El conflicte s’anà repetint…