Les pràctiques sexuals esmentades anteriorment fan referència a aquelles que són portades a terme per dues persones, sia amb un fi reproductiu, com a medi de comunicació interpersonal o simplement com a font de plaer. Una altra pràctica molt estesa és la masturbació, com és anomenada l’autoestimulació dels genitals i que també es coneix amb el nom d’autoerotisme.
Aquesta pràctica està àmpliament estesa, no solament en l’ésser humà sinó també en els animals. Amb base a diversos estudis efectuats en la població europea, hom calcula que entre el 85 i el 96% dels homes europeus es masturben, mentre que entre les dones es considera que entre el 50 i el 65% s’han masturbat algun cop fins a arribar a l’orgasme. Els mètodes de masturbació són extremament diversos, sense que es puguin discriminar els uns com a més normals que els altres.
En general, l’ésser humà comença a masturbar-se de manera espontània durant la infància, ja en els primers anys de vida, i és habitual que l’activitat masturbatòria s’incrementi durant la pubertat. Malgrat que en èpoques passades es deia que aquest comportament podria provocar alteracions orgàniques molt diverses, actualment s’ha comprovat que el fet de masturbar-se, amb qualsevol intensitat, no comporta en cap cas trastorns per a la salut.
Encara més, podria ésser considerat com una alternativa més de viure la sexualitat, vàlida a totes les edats, independentment que es mantinguin altres tipus d’activitats sexuals.
Fins i tot es podrien considerar alguns efectes positius de la masturbació. Així, suposa una oportunitat immillorable per a l’autoconeixement corporal i la manera que hom té d’excitar-se sexualment.