Resultats de la cerca

Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos avícola i porcina a…

De relleu pla i costes baixes, el clima és fred i humit els boscs cobreixen una gran part del territori Els principals recursos són l’agricultura lli i farratge, la ramaderia bestiar boví i porcí i la pesca La principal població és Liepāja 89 439 h est 2000 Primitivament fou habitada pels kurs, els quals donaren nom a la regió Al s VIII sofrí les invasions de suecs i danesos, i posteriorment s XII s’hi establiren comerciants i senyors alemanys El 1237 fou conquerida pels cavallers de l’orde teutònic, els quals la dominaren fins el 1561, que esdevingué ducat i fou una important…

Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei

Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre

El terme és accidentat per la serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla l’agricultura, predominantment de secà, produeix oliveres, vinya, ametllers i cereals La terra de conreu és explotada per administració directa La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí El poble 135 h agl 1981, billeners 634 m alt, d’origen islàmic, fou lloc de moriscs el 1602 era habitat per 48 famílies Pertangué al marquès de Guadalest i després al marquès d’Ariza L’església, dedicada a sant Josep, depengué de la de Gorga El…

Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu hortalisses, blat, que aprofita les aigües de la font del Palomar Les terres de conreu són explotades pels propietaris Hi ha bestiar porcí i cabrum El poble 202 h agl 2006, bufalitans 239 m alt, sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609 Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de…

La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat…

És drenat pel barranc de la Canyada , que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms L’agricultura és predominantment de secà ametllers, olivera i cereals Té importància el bestiar oví i porcí A la vall del barranc de la Canyada hi ha diversos jaciments d’argila refractària en explotació i una pedrera de granit La vila que agrupa la totalitat de la població del municipi, canyadins 738 m alt és a la dreta del barranc Fou de la jurisdicció de l…

El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV L’…