Resultats de la cerca

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…

Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que la donació no es faria…

El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…

Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…

La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre Ramon Berenguer…

L’antic lloc de Brufaganya es trobava al peu del santuari de Sant Magí La primera dada documental del castell d’aquest indret se situaria entre els anys 1072 i 1095 quan el vescomte de Girona, Guerau Ponç, reté homenatge de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem i Sança, pel dit castell de Brufaganya Desconeixem els mecanismes de transmissió de la propietat dels comtes de Cerdanya a la família Cervelló, però es té notícia que el lloc i castell de Brufaganya, segons un document del 1168, eren en mans d’aquesta nissaga segons l’esmentada escriptura, en testar Guillem de Cervelló, va deixar…

Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…

Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…

Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector del Penedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al començament del segle X Un document…

Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la seva esposa…