Resultats de la cerca

Cada cèllula té molts microvillis arrenglerats, observables al microscopi electrònic Són presents en epitelis que entapissen la paret interna de l’intestí prim, dels túbuls renals i del tracte respiratori

Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús Borràs Les…

L’any 2011 es va concloure amb la notícia de l’assoliment de la xifra de 7000 milions d’habitants al planeta Més enllà del simbolisme i la precisió d’aquesta dada –basada en l’aplicació d’un algoritme del ritme de creixement de la població mundial–, el valor assolit representa el màxim de població mundial fins al moment, però encara lluny de les projeccions efectuades per la divisió de població de les Nacions Unides, que situen en uns 9000 milions d’habitants la població mundial de cara a l’any 2050 No és casualitat que l’honor simbòlic de ser la ciutadana 7000 milions del…

És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim Alcheik, que…

Els vincles entre les diferents ciències socials són ben presents quan s’analitzen els principals indicadors demogràfics de Catalunya el darrer any Així, la conjuntura econòmica, política i, fins i tot, sociocultural va incidir en l’evolució de la població catalana, en particular, i en l’espanyola, en general En primer lloc, l’efecte de la crisi econòmica i financera es va notar, i molt, en la dinàmica migratòria del país, en tant que la majoria d’immigrants vinguts recentment ho havia fet per motius econòmics i laborals, atrets pels anys de bonança econòmica Així, tal com es va apuntar l’any…

Les dinàmiques demogràfiques catalana i, sobretot, espanyola es van mantenir assentades en una situació marcada per una certa inèrcia, gràcies, sobretot, a la pròpia estructura per sexe i edat de la població, i perquè els moviments migratoris –més imprevisibles, ja que no depenen pròpiament de la dinàmica demogràfica endògena sinó de factors externs, i principalment de caràcter econòmic– han perdut gran part del protagonisme que havien tingut durant la primera dècada del segle XXI En efecte, l’evolució del darrer any, tant en volum com en estructura per edats de la població catalana, va ser…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Castilla Films Madrid ARGUMENT LLlobet i Gràcia GUIÓ LLlobet i Gràcia, Victorio Aguado FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matheu MUNTATGE Ramon Biadiu, Antonio del Amo MÚSICA Jesús García Leoz INTERPRETACIÓ Fernando Fernán Gómez Carlos Durán, nen Valero Carlos nen, María Dolores Pradera Ana, Antònia Llobet Ana nena, Isabel de Pomés Clara, Fernando Sancho el productor, Alfonso Estela Luis, Fèlix de Pomés Sr Durán, Graciela Crespo Sra Durán, PLazaga el mag, Mary Santpere la donzella, Marta Flores l’esposa, Miquel…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…

Cresqué en la comunitat jueva novaiorquesa i estudià a la Universitat de Chicago, on obtingué un màster en literatura anglesa 1957 Posteriorment serví a l’exèrcit fins al 1959, any que publicà la seva primera obra Fou professor d’escriptura creativa en diverses universitats dels EUA  La seva obra explora les contradiccions i els dilemes de l’individu en el context de la societat nord-americana actual, alternant registres que van de la sàtira a la tragèdia i gairebé sempre dins d’un entorn històric i social fàcilment reconeixedor La identitat jueva i la tensió que comporta la inclusió en una…