Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de les quals hom…
assaigs per via seca
Química
Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen.
Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins i alcalinoterris, els…
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…
L'afebliment de la capa d'ozó
L’exaltació antròpica de l’efecte hivernacle ha esdevingut un motiu seriós de preocupació mundial Però les conseqüències de l’abocament de gasos a l’atmosfera tenen encara altres cops amagats L’afebliment de la capa d’ozó, per exemple Tot i que en la dècada dels setanta ja s’havia apuntat la possible destrucció d’ozó estratosfèric, no fou fins l’any 1985 que realment s’observà el fenomen Un equip d’investigadors britànics, a partir de dades facilitades per la NASA, descobriren que cada primavera es produïa una disminució de la concentració d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida, una mena de…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
Les dotideals
Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i…
estat de transició
Química
En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i els productes, de geometria determinada, definida matemàticament com la de major energia de les que acompleixin que qualsevol variació en la geometria, excepte una —la que defineix la coordenada de reacció—, ocasioni un augment de l’energia potencial del sistema.
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…
Gaia: és viva la Terra?
Gaia era una divinitat de la mitologia grega, premiadora dels homes que respectaven les lleis de la natura i sancionadora dels transgressors Era la benevolent deessa de la Terra Una suggestiva figura ecologista “avant la lettre” Primera edició de Gaia , de James Lovelock Gaia fou el nom suggerit pel novellista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seva hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els éssers vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent Una unitat…