Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Castell Bisbal, abans de Foratmicó (Guissona)
Art romànic
Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…
Àngel Josep Baixeras

Àngel Josep Baixeras
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la…
Elm
Cristianisme
Nom amb què és venerat als Països Catalans el bisbe de Síria Erasme (segle VI).
Esdevingué patró dels mariners i navegants arreu d’Europa A la baixa edat mitjana fou identificat erròniament, a Castella, on també fou venerat com a patró dels mariners sota l’advocació de san Telmo amb festa el 14 d’abril, amb Pedro González Telmo Astorga, ~1190 — Túi, 1246, dominicà Als Països Catalans, sant Elm o Erasme fou el titular de diverses confraries de mariners i navegants hom el representava en hàbit pontifical i entre naus, o nau en mà, i tingué capelles a diverses poblacions costaneres a Barcelona de primer al convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, i…
Jordània 2012
Estat
Al començament de juliol, diferents posicions entorn d'una esmena de la llei electoral van generar manifestacions al país L'esmena amplia de 140 a 150 el nombre de diputats i de 17 a 27 el nombre de candidats presentats per cada partit o coalició La principal força d'oposició, el Consell Consultiu dels Germans Musulmans, va estimar que l'esmena no representava un veritable procés de reforma política i va amenaçar de boicotejar les eleccions anticipades Aquest grup polític demana un sistema parlamentari en el qual el primer ministre sigui escollit i no pas nomenat pel rei A la…
moma
Folklore
Figura simbòlica, que representava la gràcia divina o la salut, que eixia en l’antiga processó de la vigília de Corpus, al País Valencià, precedint la Degolla
.
La incorporava un home, vestit de dona, entorn del qual ballaven set moms, els quals figuraven els pecats capitals mom
Apoxiòmenos de Lisip
Famosa estàtua de bronze, de Lisip, l’original de la qual no ha estat conservat, que representava un pugilista netejant-se el braç dret amb l’estríjol.
Se’n coneix una còpia romana trobada a Roma el 1849, que actualment es conserva als Musei Vaticani
sífilis
Patologia humana
Malaltia infecciosa crònica, actualment endèmica, causada per Treponema pallidum i transmesa generalment per contagi sexual (sífilis adquirida) o a través de la placenta (sífilis congènita); més rarament és transmesa per mossegades, petons i per inoculació amb sang infectada.
La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i menys freqüentment pustuloses i ulceroses En aquesta fase es produeix una…
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina