Resultats de la cerca

Situació Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles ECSA - J Bolòs Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta 2 km Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol…

Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori,…

L’any hidrològic 2012-13 Aquest any serà recordat per la riuada de la Garona i de la Noguera Pallaresa del 18 de juny, la qual es va produir per la combinació de la pujada de les temperatures, les pluges abundants i la gran quantitat de neu –inusual per a mitjan juny– que encara romania acumulada a les muntanyes En poca estona, tota l’aigua de pluja i de la neu fosa es va concentrar al fons de la vall de la Garona, que va negar les poblacions d’Arties i de Bossòst, es va endur un pont de vianants a Salardú i va tallar les comunicacions per carretera entre Viella i la frontera francesa La…

Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el…

Tal com el presenten els texts èpics no correspon marcadament a cap personatge històric, però té com a antecedent remotíssim la figura del comte Unifred, dit Bernat de Ribagorça a 920-~952 Les antigues tradicions de l’occident català vers la fi del s XI el presenten com un dels principals capitosts de la reconquesta de Ribagorça i com a pertanyent al llinatge de Carlemany però al s XIII, a través de Lluc de Tui 1236 i de Roderic Ximénez de Rada 1243, hom el troba convertit en un heroi lleonès, fill del comte de Saldaña Sancho Díaz i de Ximena, germana d’Alfons el Cast d’Astúries La Primera…

Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície…

El despoblat de Pinyana és situat a llevant de Castellonroi, vora la riba dreta de la Noguera Ribagorçana La seva església, emplaçada sobre un petit puig i dedicada a santa Anna, ha estat reconstruïda modernament amb els carreus de l’antiga església romànica de l’indret, que tenia com a titular Santa Maria L’església de Pinyana fou lliurada l’any 1103 a l’abadia de Sant Pere d’Àger pels vescomtes Guerau II Ponç de Cabrera i Estefania, conqueridors del lloc a la darreria del segle XI aquesta donació fou ratificada el 1107 pels mateixos vescomtes i el 1174 per llur besnét Ponç III…

La vila del Pont de Suert és situada a la banda de ponent del terme municipal, a la vall de la Noguera Ribagorçana El topònim del Pont de Suert és indicador dels orígens de la població en primer terme, en oferir la condició del pas del riu, expressa l’emplaçament estratègic com a cap de pont, i en segon lloc, posa en evidència l’entitat matriu d’on sorgí vers el segle XII, és a dir, l’antic castell de Suert pertanyent al monestir de Lavaix des del 1018 La seva església parroquial és esmentada per primera vegada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de…

Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant Cristòfol S, i des…

El poble de Sopeira és situat al marge dret de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales, conegut també com a congost de Sopeira Una de les primeres mencions del castell de Sopeira —el qual nasqué dins l’antic districte del pagus d’Orrit— data de l’any 871, quan Enies féu donació a l’abat Frugell del monestir de Santa Maria d’Alaó d’una peça de terra situada a la villa dita Teudila, pròxima al “ castro quod dicitur Subpetra ” L’any 886, el prevere Manolf donà a Alfons, abat de Santa Maria d’Alaó, i a tots els monjos, una part de l’alou familiar que tenia al castell de…