Resultats de la cerca
Es mostren 16712 resultats
ssi
Matemàtiques
Abreviatura de ‘‘si i només si’’, especialment en lògica matemàtica.
supèrbia
Cristianisme
Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
La moral catòlica n'ha fet un dels set pecats capitals pecat capital, consistent en l’amor desordenat de si mateix com a principi i fi del propi ésser
regulador automàtic
Esquema d’un regulador de Watt: ajustant-lo a una certa velocitat de rotació de l’arbre, si aquesta velocitat creix, les boles se separen de l’eix i accionen el mecanisme que tanca la vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Regulador que funciona automàticament, mitjançant l’acció d’un element detector o avisador, que mesura la variació de la magnitud regulada d’un òrgan emissor o distribuïdor.
Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el dispositiu servomotor— de la…
mètrica
Música
Organització del ritme en unitats temporals de nivells diferents relacionades entre si.
Per poder parlar de mètrica, com a mínim una d’aquestes unitats temporals ha d’ésser un pols regular Els diferents nivells d’unitats temporals nivells de pulsacions, i les seves relacions generalment binàries i ternàries configuren el sistema mètric El sistema mètric permet d’entendre i mesurar el mateix ritme que l’ha generat, és a dir, el ritme dona les pautes per a mesurar-lo, i mesurar-lo vol dir entendre’l Generalment, la pulsació que es pren com a base s’anomena temps , les pulsacions que la divideixen s’anomenen subdivisions i l’agrupació dels temps en una unitat més gran s’anomena…
poder calorífic
Física
Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió, cal distingir entre el PCS a pressió…
silil
Química
Denominació sistemàtica del radical univalent H3Si-, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen.
El mot “silil” és emprat com a base de la nomenclatura dels radicals anàlegs originats a partir de derivats alquilats del silà Així, per exemple, CH 3 3 Si— és anomenat trimetilsilil
ohm metre
Física
Unitat SI de resistivitat.
Hom el representa per Ωm És una unitat en general massa gran, i per això a la pràctica són més emprats l’ ohm centímetre Ωcm o el μΩm igual al Ωmm 2 /m Rep el seu nom del físic G S Ohm
watt
Física
Unitat SI de potència.
Equival a 1 joule per segon Hom el representa per W Són emprats correntment els seus múltiples i submúltiples microwatt μW, milliwatt mW, kilowatt kW i megawatt MW Rep el seu nom de l’enginyer J Watt
entranyes
Si de la mare.