Resultats de la cerca

Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent

Contractà 1420 amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic acabat el 1427 Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que feu construir a la mateixa seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre

Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels…

Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de Reus Cap al…

Mercat agrícola important Possessió dels comtes de Provença durant l’edat mitjana, el rei Renat I de Provença en féu el centre del seu mecenatge La ciutat és dominada pel castell s XIV-XV, i té l’església de Santa Marta, reconstruïda als s XIV-XV damunt d’una altra d’anterior, romànica, on és venerat el sepulcre considerat de la santa

Així, hom pot esdevenir impur, entre altres motius, pel comtacte amb objectes sagrats, per certes manifestacions de la sexualitat menstruació, ejaculació, part, etc, per alguna relació amb realitat afectades per la mort cadàver, casa mortuòria, sepulcre, animals morts, per certes malalties com ara, sobretot, la lepra, pel fet de menjar aliments impurs o àdhuc per la participació en la guerra

Hom el pot inscriure dins el corrent manierista Com a arquitecte féu l’inici de la nau de Sant'Andrea della Valle 1591 i el cimbori de Sant Joan del Laterà 1598-99 Com a escultor treballà en l’estàtua del papa Gregori XIII a l’Araceli 1576-77 i en els relleus del sepulcre del mateix papa a Santa Francesca Romana

Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir

Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics