Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
sinfonietta
Música
Obra orquestral de característiques semblants a una simfonia però de dimensions -i, sovint, d’orquestració- més reduïdes.
El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4
Nikolaj Lvovlitsj Lopatnikov
Música
Compositor nord-americà d’origen estonià.
Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i amplià estudis amb E Toch a Berlín, on fou influït per P Hindemith El 1939 es traslladà als EUA i fou professor de composició al Carnegie Institute of Technology de Pittsburg La seva obra comprèn, entre altres, l’òpera Danton 1930-33, els concerts per a piano Contrasts op 15 1930 i Dialogues op 18 l932, i la Simfonia op 24 1939
Collegium Vocale de Gant
Música
Conjunt coral flamenc fundat el 1970 per Philippe Herreweghe, i en el qual també col·laboraren a l’inici G. Leonhardt, T. Koopman i N. Harnoncourt, que actuaren en concerts i també realitzaren enregistraments discogràfics (com la integral de les cantates de J.S. Bach).
El seu repertori comprèn autors d’èpoques distants, des d’Orlando da Lassus fins a L van Beethoven Novena simfonia i F Mendelssohn Elies , passant per Bach o les grans obres del repertori coral francès del segle XVIII Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1998 juntament amb La Chapelle Royale, amb la qual ha actuat sovint Els seus membres foren anomenats Ambaixadors Culturals de Flandes el 1993
Josep Ribera i Miró
Música
Compositor, director i organista.
Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…
,
flautí

Flautí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una flauta travessera, però de mida més petita -més o menys la meitat- i que sona a l’octava aguda d’aquesta.
Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el…
Hans Pfitzner
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder
Associació Amics de la Música de Barcelona
Música
Societat fundada el 1915 amb l’objecte d’organitzar periòdicament concerts de cambra al Palau de la Música.
El 1916 Francesc Pujol es feu càrrec de la direcció artística d’aquesta associació i el mateix any fundà i dirigí l’Orquestra d’Amics de la Música L’entitat mantingué una intensa activitat amb la presentació de solistes i formacions de cambra de primera línia i fou la protagonista d’importants èxits orquestrals, com l’estrena a Barcelona de la Simfonia dels Alps , de R Strauss El 1929 suspengué les seves activitats
Christian Sinding
Música
Compositor noruec.
Estudià a Leipzig i a Munic i fou un entusiasta de Wagner Es féu conèixer com a compositor amb el seu Quintet amb piano 1884 Considerat durant una cinquantena d’anys com un dels compositors més importants de Noruega, les seves millors obres són els lieder uns 250, la Simfonia en re menor 1880-90, les Variacions per a dos pianos 1884 i la Suite en la menor per a violoncel i orquestra
Jan Václav Vorišek
Música
Organista i compositor txec.
Deixeble de Tomasek, fou organista de la cort a Viena 1822 Compongué obres religioses i cantates, així com cançons, duets, quartets vocals i, sobretot, obres per a orquestra, de les quals es destaquen els Rondons per a piano i orquestra opus 6, 17, 22 i una Simfonia en re major Les seves obres més originals són per a piano Rhapsodies opus 1, Impromptus opus 7 i la Sonata per a piano opus 20
Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany d’origen i de cognom flamencs (el seu avi era de Malines).
El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina