Resultats de la cerca

El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà algunes…

Destacat autor de música simfònica, se’l pot incloure en el període que el musicòleg nord-americà Gilbert Chase denomina de nacionalisme incipient a l’Uruguai Ribeiro fou pioner en l’àmbit de la música instrumental, ja que fou el primer compositor d’aquest país que compongué una simfonia Les seves obres simfòniques denoten una formació molt acadèmica i una forta influència de la música francesa

Més en general, s’aplica aquest terme a qualsevol peça o moviment ràpid o moderadament ràpid -especialment de sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu allegro Per als primers moviments de les sonates i simfonies, s’acostuma a usar el terme allegro de sonata forma sonata que assenyala una certa extensió i elaboració, i una manera determinada d’ordenar i tractar el material temàtic

Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el…

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…

Vida Estudià piano, folklore, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Música de Barcelona, on fou alumne de J Ricart i Matas, J Caminals, E Toldrà i J Zamacois Premi extraordinari de composició en aquest mateix centre, gràcies a una beca de la Fundació Juan March pogué ampliar estudis a l’Escola Normal de Música de París i, parallelament, música electroacústica amb P Schaeffer També estudià musicologia i aprofundí les disciplines de la musicologia comparada i la paleografia musical gregoriana El 1964 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb Abstraccions i dues obres seves foren…

El seu repertori comprèn autors d’èpoques distants, des d’Orlando da Lassus fins a L van Beethoven Novena simfonia i F Mendelssohn Elies , passant per Bach o les grans obres del repertori coral francès del segle XVIII Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1998 juntament amb La Chapelle Royale, amb la qual ha actuat sovint Els seus membres foren anomenats Ambaixadors Culturals de Flandes el 1993

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i amplià estudis amb E Toch a Berlín, on fou influït per P Hindemith El 1939 es traslladà als EUA i fou professor de composició al Carnegie Institute of Technology de Pittsburg La seva obra comprèn, entre altres, l’òpera Danton 1930-33, els concerts per a piano Contrasts op 15 1930 i Dialogues op 18 l932, i la Simfonia op 24 1939

El 1916 Francesc Pujol es feu càrrec de la direcció artística d’aquesta associació i el mateix any fundà i dirigí l’Orquestra d’Amics de la Música L’entitat mantingué una intensa activitat amb la presentació de solistes i formacions de cambra de primera línia i fou la protagonista d’importants èxits orquestrals, com l’estrena a Barcelona de la Simfonia dels Alps , de R Strauss El 1929 suspengué les seves activitats

Deixeble de Tomasek, fou organista de la cort a Viena 1822 Compongué obres religioses i cantates, així com cançons, duets, quartets vocals i, sobretot, obres per a orquestra, de les quals es destaquen els Rondons per a piano i orquestra opus 6, 17, 22 i una Simfonia en re major Les seves obres més originals són per a piano Rhapsodies opus 1, Impromptus opus 7 i la Sonata per a piano opus 20