Resultats de la cerca

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort i als clamors…

Mercader establert a València i germà d’Andreu Sentpere Convocà i fou un dels tres jutges del certamen en llaor de la Immaculada València 1532 celebrat a la parròquia de Santa caterina en la publicació corresponent figura el seu libel i diverses poesies en català Entre el 1550 i el 1552 els jurats de València li encarregaren la composició dels actes sacramentals que es representaven la vigília del Corpus Publicà Libro de la caballería celestial del pie de la rosa fragante Anvers 1554, que és una novella de cavalleries espiritual i la dedicà al mestre de Montesa Pere Lluís Galceran de Borja i …

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de…

Vida i obra Nebot de Joan Alcover Es llicencià en dret 1946 i en filosofia i lletres 1972 El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida Són…

Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de…

Lluità a Flandes 1602-07 Virrei de Sicília 1610-15, pacificà l’illa, dominà els barons feudals i organitzà les defenses Envià dues vegades una esquadra a Tunis 1612, amb èxit També envià ajut econòmic i una esquadra als grecs de Morea perquè es rebellessin contra els turcs i se n'independitzessin, però no fou ajudat pel govern de Madrid i renuncià al virregnat Nomenat virrei de Nàpols 1615-17, organitzà la marina i continuà, amb èxit, la lluita contra els pirates turcs 1617 Tanmateix, hi renuncià a causa dels obstacles posats a la seva política Fou l’inspirador de la famosa conjuració de…

Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama,…

De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i feu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d’Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el feu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí decisivament la seva…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…