Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
materialisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental de la realitat.
Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…
combustible nuclear

Cicle del combustible nuclear en el cas de l’urani
© Fototeca.cat
Física
Material capaç d’experimentar fissió alliberant energia.
Hi ha tres núclids urani-235, urani-233 i plutoni-239 susceptibles d’ésser emprats com a combustible D’aquests, l’isòtop U-235 és l’únic que hom troba en la natura formant part de l’urani natural en un 0,7%, i és el més emprat en la producció d’energia per a fins industrials El Pu-239 és el producte de la captura neutrònica de l’U-238, i és emprat principalment en la fabricació de bombes nuclears i en reactors ràpids L’U-233 és obtingut per captura neutrònica del Th-232, i és destinat a fins experimentals L’urani natural, abans de poder ésser emprat com a combustible, ha d’ésser…
cànon ambiental d’abocament
Economia
Cànon que grava l’abocament d’aigües residuals procedents de sanejaments urbans, establiments industrials i altres punts susceptibles de degradar la qualitat de les aigües.
Els abocaments autoritzats per la llei d’aigües graven amb un cànon destinat a la protecció i millora del medi receptor de cada conca hidrogràfica L’import del cànon resulta de multiplicar la càrrega contaminant de l’abocament, expressada en unitats de contaminació, pel valor que s’assigni a cada unitat, i els titulars de les autoritzacions l’han de pagar a l’organisme competent de la conca, que el destina a la protecció de la qualitat de les aigües prevista en el pla hidrològic de la conca i el pla nacional de sanejament i depuració
estupefaent
Dret penal
Denominació amb què hom coneix, des del punt de vista legal, totes aquelles substàncies capaces de crear addicció i que són susceptibles de tràfic il·legal..
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
ciència de materials
Tecnologia
Disciplina que, amb mètodes de la física, la química, l’enginyeria, etc., estudia la relació entre l’estructura, les propietats i les aplicacions dels materials, com també la manera d’obtenir-los i de conformar-los.
L’estructura fa referència, en aquest cas, a la manera com es disposen els components interns d’un material Hi ha diverses estructures significatives segons el nivell de grandària que hom consideri L’estructura subatòmica correspon a la disposició dels electrons dins un àtom i a les interaccions que mantenen amb el nucli L’estructura atòmica es refereix al tipus d’organització que presenten els àtoms i les molècules entre si Els grans grups d’àtoms mútuament enllaçats constitueixen l’estructura microscòpica d’un material, que pot ésser estudiada amb les tècniques microscòpiques Per fi, els…
arquetal·lus
Anatomia vegetal
Tal·lus de tipus primitiu de les algues, en el qual les cèl·lules són totes semblants i susceptibles de dividir-se per bipartició, o de reproduir-se sexualment.
Si, després de dividir-se, es mantenen unides en agregats envoltats de gelatina, tipus palmelloide, en filaments, tipus trical, formen l' arquetallus típic Si les cèllules es mantenen aïllades com les clorelles i les clamidomones, formen l' arquetallus dissociat
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina