Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Eugeni Bonet
Art
Artista i escriptor en les àrees de cinema, vídeo i mitjans digitals.
Ha realitzat una tasca docent sostinguda en diverses universitats des de l’any 1999 Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull Entre el 1973 i el final dels anys vuitanta, realitzà diverses obres experimentals de cinema i vídeo, que foren exhibides en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica, a més de les filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa Posteriorment escriví diverses obres audiovisuals sobre temes d’art contemporani, com la vida i l’obra de Marcel Duchamp 1986-87 o la poesia experimental d’Eduard Cirlot 1997-98 La seva dedicació al vídeo digital i als mitjans…
Josefina Paulet
Música
Cantant, mestra i compositora catalana.
El 1911 esdevingué solista de l’Orfeó Catalònia, i un any després ingressà a la classe de cant de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també solfeig, cant i piano amb Alfons San José, Elisa Vázquez i Antònia Sancristòfol Més tard continuà els estudis de cant amb Joaquim Vidal Nunell al Conservatori del Liceu Realitzà unes brillants actuacions al Teatre Líric Pràctic El 1924 fundà a Barcelona el Foment de l’Art Líric i els Concerts Paulet, amb la finalitat d’ajudar els joves artistes lírics Oferí nombrosos concerts en diversos indrets de Catalunya A partir del 1928 es dedicà a…
Ramon Vilà i Ferrer
Música
Compositor popular català.
És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants guardons Mercat…
Claude Roy
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut l’escriptor francès Claude Orland.
Estudià dret i, malgrat un inicial acostament a la dreta de Maurras, després de ser internat en un camp de concentració 1940 ingressà al partit comunista 1943, del qual fou expulsat 1958 per haver-se declarat contrari a la invasió soviètica d’Hongria Conreà diversos gèneres, des de la poesia Le bestiaire des amants , 1945 Le poète mineur , 1949 Un seul poème , 1954 Sais-tu si nous sommes encore loin de la mer , 1979, la novella La nuit est le manteau des pauvres , 1948 Le malheur d’aimer , 1958 La traversée du port des Arts , 1979, l’assaig Aragon , 1945 L’amour de la peinture , 1956 Les…
Satoshi Ōmura
Biologia
Bioquímic japonès.
Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment William C Campbell utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…
Iolanda Batallé i Prats

Iolanda Batallé i Prats
Literatura
Escriptora, periodista i editora.
Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera 2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona de Barcelona L’any 2009…
Erri De Luca
Literatura italiana
Escriptor italià.
A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novella Non ora, non qui 1989, treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient Des de l’edició de la seva primera novella s’ha convertit en una de…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il, elle 1974 …
Juli Bustamante
Música
Nom pel qual és conegut el cantautor Juli Antoni Balanzá Cano.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum Humitat relativa 1979, considerat l’inici de l’anomenat rock mediterrani Dos anys més tard publicà Cambrers 1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà Tico Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà No tengo nada/Plata y negro 1983 i Si fueras tú/Hotel Universo 1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom Salón Fujiyama 1989, Ciutat magnètica …
Joan Amorós i Andreu
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
