Resultats de la cerca

Vida Fill del pintor Sigfredo Pastor i de l’actriu de teatre i cinema Dora Armisén En la seva etapa d’estudiant collaborà a la premsa d’esquerra com ara Democracia , 18 de Marzo  i Compañero El 1972 fundà una entitat cultural i no lucrativa, Cine Infantil Escolar CINE, i rodà curts que foren projectats arreu d’Argentina i a l’exterior El cine de la abuela Uga , Tito el elefantito , El astillero , Inspiración , El circo , Filmación de cómo filmamos un film i El concierto Amb l’arribada de la dictadura militar argentina el 1976, s’exilià i el 1978 arribà a Barcelona, on fundà l’Estudio…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació notarial Ha…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…

Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…

Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda  Soldados de plomo 1983, de José Sacristán  Sal gorda 1983, de…

Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…