Resultats de la cerca

S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’operació de…

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació perfecta…

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins…

Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967…

La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues o tres…

Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb…

Es formà com a cantant a Viena, on debutà el 1859 en un paper secundari de La flauta màgica A partir d’aquest moment, la seva vàlua com a actriu i l’extensió excepcional de la seva veu li permeteren desplegar una intensa carrera als teatres de Berlín, Londres, Rússia, París i Nova York Tot i que no posseïa un timbre de veu de gran qualitat, ni potser tampoc una tècnica destacada, suplí aquestes mancances amb la riquesa en harmònics i, sobretot, amb les seves interpretacions de caràcter, que li valgueren el sobrenom d'"el gat feréstec" La seva interpretació del paper de Carmen causà un gran…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en…