Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…

Vida Tant el seu pare, que era metge, com la seva mare eren músics afeccionats, i animaren Louis a estudiar violí amb Riemenschneider i Dufour, músics de Seesen, localitat on s’havia establert la família Els dots extraordinaris que mostrà portaren els pares a acceptar el consell de Dufour d’enviar-lo a estudiar a Brunsvic, on tingué com a mestres de violí Gottfried Kunisch i CL Maucourt Al mateix temps rebé lliçons de teoria i contrapunt de l’organista KA Hartung A catorze anys feu un viatge infructuós a Hamburg, i en tornar a Brunsvick ingressà en l’orquestra del duc Karl Wilhelm Ferdinand…

Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…

Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses legislacions nacionals…

La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola neonapolitana…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…